L’avançament dels exàmens finals i del tancament de les actes d’avaluació de primer de Batxillerat ha alterat el final de curs als instituts de les Balears i ha obert un debat creixent entre docents, famílies i alumnes sobre el sentit real que tindrà ara el mes de juny. La decisió de la Conselleria d’Educació —que fixa el tancament de les notes ordinàries abans del 5 de juny i manté les classes fins al dia 19— pretenia reorganitzar el calendari, avançar les recuperacions i destinar les setmanes posteriors tant a l’acompanyament de l’alumnat amb assignatures pendents com al manteniment de l’activitat lectiva amb els estudiants aprovats. Però, sobre el terreny, la percepció majoritària és una altra: s'ha disparat l'absentisme i s'ha perdut temps efectiu d'aprenentatge.

Els docents de l’escola pública de les Balears no disposaran finalment de dies de lliure disposició –els coneguts com a dies personals– després que la proposta presentada per la Conselleria d’Educació no hagi prosperat en el tràmit de negociació a la Mesa Sectorial pel rebuig sindical. La mesura preveia per primera vegada una regulació específica per al col·lectiu docent del permís per assumptes particulars, un dret que ja està reconegut per a la resta de funcionaris, però que fins ara no s’havia desplegat de manera concreta en l’àmbit educatiu.

UOB Ensenyament ha exigit la dimissió de la directora general de Personal Docent, Joana Maria Cabrer, per la seva gestió de la Mesa Sectorial d'Educació (MSE). En un comunicat, el sindicat assegura que "l’estat en el qual es troba actualment la Mesa Sectorial d’Educació és deplorable" i afirma que, durant la darrera sessió convocada, l'1 de juny, es va posar de manifest que els representants de la Conselleria d'Educació i Universitats "no donen cap valor a la Mesa, a les aportacions i reivindicacions dels sindicats i, per extensió, a les demandes dels treballadors".

Més de dues-centes persones s’han mobilitzat aquest dimecres per reclamar la construcció d’un nou centre per al CEIPIEEM Son Serra, en una protesta convocada per l’Associació de Famílies d'Alumnes (AFA) per exigir a la Conselleria d’Educació un compromís públic i calendaritzat.

Un professor interí de l'institut Llorenç Garcias i Font d'Artà, a Mallorca, ha estat detingut per la Guàrdia Civil per presumptes tocaments a una alumna menor d'edat que cursava quart d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) i ha estat apartat per la Conselleria d'Educació fins a final de curs.

Les famílies del CEIP Son Pisà han expressat la seva “profunda preocupació” per la incorporació al centre de Miquel Roldán, el docent mallorquí condemnat judicialment per assetjament a un menor, una situació que, asseguren, ha generat “alarma i inquietud” dins la comunitat educativa.

Una cursa contrarellotge per aconseguir una plaça. Així funcionen els tràmits urgents de substitucions amb docents interins a les Balears, un sistema en què els mèrits ja no són prioritaris: cal ser el primer a clicar a la plaça tot d'una que es tregui. La dinàmica posa en evidència la tensió del sistema després que en el darrer procediment, obert del 14 al 16 d’abril, s’hagin ofert 114 places que no s’han pogut cobrir amb interins que complissin tots els requisits, com el màster de professorat i el nivell de català. Aquest curs, 644 docents interins fan classe sense haver acreditat el nivell de català exigit, segons dades de la Conselleria d’Educació, la qual no detalla ni les etapes ni els nivells afectats. Aquesta xifra triplica la del 2022.

Els centres educatius de les Balears afronten des de principis d’any problemes greus amb Llull, la nova eina de gestió educativa impulsada per la Conselleria d’Educació. El sistema, que substituirà progressivament el GestIB, s’ha adjudicat per 5,4 milions d’euros a la multinacional Ayesa i té un origen clar: és el mateix programari que utilitza la Junta d’Andalusia, a qui ha 'copiat'. De fet, la mateixa implantació ha evidenciat aquesta dependència del model base, fins a situacions rocambolesques: “Un dia era dins Llull, vaig clicar a validar i signar factura i se’m va obrir una pestanya de la Junta d’Andalusia”, explica la directora d'un centre del ponent de Mallorca.

Hi ha moments del dia definitoris d’un poble o d’una ciutat. Els matins, quan milers d’infants i adolescents omplen els carrers per arribar a l’escola o a l’institut, són el retrat més sincer del nostre model urbà i educatiu. Perquè l’escola no és només un edifici: és comunitat, barri i igualtat d’oportunitats. Ara, la Conselleria d’Educació, en mans del PP i sostinguda per Vox, vol desmuntar aquesta peça fonamental de la nostra societat amb una lleugeresa i una manca d’argumentació esfereïdores. La proposta de zona escolar única no és un simple criteri administratiu, sinó una amenaça directa a l’equitat real del sistema.

Un total de 1.434 docents han presentat la seva sol·licitud per participar en el concurs d'oposició de les Illes Balears, que es farà els pròxims dies 9 i 10 de maig. Segons ha informat la Conselleria d'Educació i Universitats en un comunicat, a Mallorca s'hi han presentat 1.066 aspirants; 75, a Menorca; 281, a Eivissa, i una dotzena, a Formentera. Aquestes xifres representen un increment respecte de l'any passat, quan s'hi van registrar 1.290 sol·licituds.

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) ha registrat aquest dissabte a la Conselleria de Treball, Funció Pública i Diàleg Social una sol·licitud per incoar expedients disciplinaris contra dos caps de departament de la Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats. L’organització sindical acusa els responsables de vulnerar els principis d’igualtat, mèrit i capacitat en les darreres adjudicacions de places a docents interins.

Les famílies i els alumnes del CEIP de Pràctiques han duit a terme una cassolada al pati del centre per denunciar la decisió de la Conselleria d’Educació d’ampliar l’escola i reformar l’antic Felip Bauçà per dedicar-lo a l’alumnat de 0 a 6 anys, fet que suposa la divisió del centre actual i la progressiva ampliació a tres línies en un termini de dos o tres cursos. Aquesta decisió ha generat el rebuig de la comunitat educativa, que s’ha reunit dues vegades amb la Conselleria, l'11 d’abril i el dimarts passat.

Fonts properes a l'IES Felanitx han denunciat negligències al centre i que la Conselleria d'Educació "els deixa desemparats". En un comunicat, l'institut explica que aquest dimecres, 2 d'abril, s'havia de dur a terme un simulacre d'incendis, i que aquest va deixar entreveure diversos problemes d'abandonament al centre, "fruit del desinterès de la Conselleria a garantir seguretat i una bona infraestructura". El simulacre, a més, estava previst per a principis de gener, però per manca de personal i problemes tècnics amb l'alarma d'incendis —i apunten que no se'ls va informar en cap moment i que les versions dels professors són diverses—no es va fer fins aquest dijous, 3 d'abril. Pel que fa als problemes que presenten les instal·lacions, des del centre afirmen que ja tenien coneixement que les dues escales d'emergència estan rompudes des de fa anys, fet que impossibilita una correcta evacuació del primer i del segon pis. De fet, en l'escrit expliquen que durant el simulacre un grup, per corroborar-ho, va baixar per les escales d'emergència i els ho van prohibir. "En conseqüència, han hagut d'esperar que baixassin els 100 alumnes del centre per les escales internes. L'institut cada any sol·licita aquesta reparació i, com sempre, no es fa res", retreuen.

La plaça de la Torre, situada just davant l’escola del mateix nom, serà renovada per tal d’adequar-se com a part del pati del col·legi durant l’horari lectiu. Aquest model ja s’ha aplicat, per exemple, a l’escola Simó Ballester, on una part del carrer Lepant fou totalment integrada al centre en el seu moment, o a les Comes, a Portocristo, on la plaça de jocs i la pista de bàsquet ja formen part de l’escola.

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) ha denunciat "una fuga massiva de docents" que, segons alerten, "amenaça el futur educatiu de les noves generacions". Segons SIAU, les condicions laborals "deplorables" i "la manca de suport" per part de la Conselleria d’Educació han provocat una "desmotivació" generalitzada entre el professorat, fet que n'ha obligat molts a abandonar el sector.

El conseller d'Educació de les Illes Balears, Antoni Vera, ha informat que pròximament s'obrirà una convocatòria per als centres que es vulguin adherir al Pla pilot d'elecció de llengua durant els pròxims cursos. Així, aquesta polèmica mesura lingüística aplicada pel PP es mantindrà i es desenvoluparà, com a mínim, durant aquesta legislatura. Vera ha afegit, a més, que aquesta decisió és completament independent de les negociacions pels nous pressupostos del Partit Popular amb Vox (que ha estat el partit impulsor d'aquesta mesura).

El curs 2024-2025 és el primer que ha planificat el conseller d’Educació, Antoni Vera. Ha començat amb problemes, amb interins esperant fins a la matinada les adjudicacions i amb un GestIB que no ha respost correctament. Durant el darrer any el conseller ha nedat en una mar moguda. Vox ha pressionat per aconseguir que el castellà tingui més presència a les aules. Així va néixer el Pla pilot de llengua, que ha topat amb el rebuig dels centres. I la majoria de les famílies han volgut escolaritzar els seus fills en català. Però Vera, molt hàbil, ha sabut aprofitar el pressupost més alt de la història de l’educació a les Illes per impulsar mesures que han acontentat la comunitat educativa. I amb això, també ha reforçat l’escola concertada.

La Conselleria d'Educació ha adjudicat el 94% (886) de les peticions de comissions de serveis que varen realitzar 925 docents de les Balears pel curs vinent. 524 (de 560) professors s'han pogut acollir a les novetats implantades enguany amb l'objectiu d'acostar els professionals als seus llocs de residència "per causes humanitàries". Precisament, aquest curs el procediment ha estat especialment rellevant, per donar resposta als desplaçats a altres illes arran del darrer concurs de trasllats autonòmic del curs 2022-2023 i del procés d'estabilització d'interins del 2022, que ha fet que molts professors, majoritàriament mallorquins, aconseguissin plaça lluny de casa.

Durant el curs 2023-2024, AntoniVera, en el seu primer any com a conseller d’Educació i Universitats, ha fet tot un seguit d’anuncis amb l’objectiu de millorar les condicions laborals dels docents, el funcionament dels centres educatius i l’estat de les infraestructures. La visió dels diferents professionals consultats, però, és que el conseller ha volgut apaivagar amb promeses el malestar generat arran de l’anunci i tramitació del Pla de segregació lingüística pactat amb Vox, com també el plantejament d’altres mesures com el pin parental. Però tants de compromisos tenen un cost, i faran falta recursos econòmics per satisfer-los. Vera ja ha dit que el sobrant dels 20 milions del Pla d’elecció de llengua es destinarà a infraestructures i atenció a la diversitat. A continuació, analitzam cinc dels anuncis fets i el cost que poden representar per a les arques de la Conselleria.