Ens demanen un futur sostenible, ens animen a adquirir vehicles elèctrics, a instal·lar plaques solars i sistemes d’aerotèrmia o geotèrmia o allò que sigui que produeix energia sense emetre CO₂ perquè el planeta se’n va en orris. Perquè ens rasquem la butxaca, ens sedueixen amb ajudes públiques que, en teoria, fan rendibles unes inversions que, d’una altra manera, no ho serien. Però rere aquestes promeses s’amaga una teranyina burocràtica que converteix l’ajuda en engany i la il·lusió en frustració.

La pandèmia va canviar per sempre l’economia, però més a escala geopolítica que no pas en el dia a dia dels ciutadans. El teletreball s’ha consolidat, però no és majoritari i el turisme continua sent un motor de creixement. En canvi, la UE i els EUA han emprès canvis substancials per enfortir la seva capacitat productiva. 

El 56,7% dels fons Next Generation que s'han assignat a les Balears a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) està encara sense exectutar, segons es desprèn de les dades provisionals de l'Oficina d'Inversions Estratègiques (OIE) del Govern. Amb data de 31 de desembre, les Illes havien rebut 1.407,8 milions d'euros del MRR: 1.070,4 han estat assignats pel Govern; 204,5 són subvencions estatals a entitats i particulars; i 132,8 són d'adjudicacions a empreses illenques.

A més de la Mancomunitat Pla de Mallorca, que ha presentat quatre projectes per valor de més d’un milió d’euros, quasi la majoria de municipis del Pla han sol·licitat, de manera individual, diferents propostes als fons europeus Next Generation. En total, els 14 pobles del Pla han demanat més de 25 milions d’euros en una línia d’ajudes convocades per a la millora d’espais públics amb l’objectiu de promoure el turisme. A continuació, detallam algunes de les propostes que n'hem pogut obtenir.

Si es divideixen les polítiques de desenvolupament pel risc i el retorn, les de baix risc i baix retorn són les lligades a la millora. En direm àrea vermella. La millora no té risc, és simplement fer millor allò que ja es fa: el Kaizen dels japonesos als 60 i 70. La diferència entre la millora i la innovació és el risc. La innovació en té –alguna cosa pot sortir malament–, la millora no. Les d’alt risc i alt retorn –àrea blava– són les trencadores i transformadores. Un exemple d’àrea vermella en fabricants de cotxes és Volkswagen; d’àrea blava, Tesla.

Des que es van crear els fons Next Generation, una de les preguntes que tots ens fem és: ¿serviran realment per transformar la nostra economia?

L'aprovació dels fons Next Generation i, sobretot, l'emissió de deute europeu per finançar-los són el pas més destacat que ha fet la Unió Europea per acostar els seus mercats financers al model unificat que tenen els Estats Units, considerats per la majoria d'economistes com el model a seguir per millorar el finançament de les empreses, segons un estudi del think tank Europe G presentat aquest dimarts a Barcelona.

El Consell de Mallorca demanarà cinc milions d'euros als fons europeus Next Generation per reduir les fugues d'aigua de les xarxes municipals. La iniciativa, que s'ha aprovat en el Consell executiu d'aquest dimecres, preveu la digitalització de comptadors, millores de l’eficiència en la captació, distribució i sanejament de l’aigua, i en l’obtenció de dades de tot el procés a partir de noves eines digitals. El total del projecte suposa 8,5 milions d’euros, dels quals es proposa la sol·licitud de cinc milions a Europa.

Dilluns, el Telenotícies de TV3 va emetre un vídeo firmat per la periodista Esther Ortega que estaria bé que se’l mirés el Govern abans de la reunió setmanal del consell executiu.

Tot i que des del principi la missió de l'Eurocambra de control del desplegament a Espanya dels fons postcovid s'ha vist envoltada de polèmica, els eurodiputats finalment s'han limitat a fer recomanacions generals amb un to conciliador i no han constatat cap mena d'infracció o d'incompliment per part del govern espanyol. Així, la presidenta de la missió, la conservadora Monika Hohlmeier, simplement ha demanat més transparència i menys burocràcia a l'executiu de Pedro Sánchez en la distribució dels ajuts comunitaris. "Hem comprovat que la majoria de dades es fan públiques, però per als periodistes i els ciutadans és complicat trobar-les", ha assenyalat en roda de premsa.

El Consell de Menorca i els ajuntaments de Ciutadella i Sant Lluís rebran un total de 740.000 euros procedents dels fons europeus Next Generation per a projectes relacionats amb la Reserva de Biosfera. Aquest finançament permetrà l'execució de cinc iniciatives, tres de les quals han estat presentades per la màxima institució insular: l'eliminació i control d'espècies exòtiques invasores de fauna i flora a àrees de la Xarxa Natura 2000 de Menorca (124.793,39 euros), la restauració ambiental de la zona humida d'Addaia (305.052,04 euros), així com la integració del Camí de Cavalls i els seus usos en la gestió i conservació dels hàbitats per on discorre (133.476,03 euros).

El Cercle d'Economia de Menorca ha esclatat en contra de la gestió que s'està fent dels fons europeus Next Generation i qüestiona la bona voluntat de les administracions públiques pel que fa al repartiment dels doblers. Així, denuncia que els fons "no estan arribant com se'ns va anunciar ni als projectes que es varen preparar, amb la terrible sensació que gran part d'aquests recursos no serviran per a l'economia productiva, sinó per rescatar inversions que l'administració tenia guardats".

El govern espanyol ha sol·licitat formalment el tercer pagament dels fons europeus Next Generation EU, que suposa el desemborsament d'un total de 6.000 milions d'euros més, segons ha informat aquest dissabte el ministeri d'Economia i Hisenda en un comunicat. La quantitat d'aquest segon pagament es correspon amb el compliment de 23 fites i sis objectius durant el primer semestre del 2022.

La sortida de Junts del Govern s’ha complert. En dos dies de calendari els consellers han estat substituïts. El missatge de no-confrontació és implícit en els nomenaments, dirigit tant al PSC com als comuns i CDC. S’han nomenat consellers que són persones properes a aquests partits, i que tindran necessàriament una influència en la política del Govern. Això és un encert del president Aragonès.

La Conselleria de Mobilitat i Habitatge ha presentat aquest dijous sis línies d'ajudes per a la rehabilitació energètica d'habitatges dotades d'un total de 40,6 milions d'euros. D'aquesta xifra, uns 16 milions aproximadament seran perquè particulars i comunitats de propietaris escometin les actuacions, mentre que 8 milions aniran destinats a plans de barris d'ajuntaments. A més, dins aquest projecte, s'inclou l'obertura d'11 oficines d'atenció a la ciutadania per facilitar la gestió de les ajudes. Diversos professionals dels col·legis professionals d'Administradors de Finques, Arquitectes i Aparelladors en seran els assessors.

El Govern ha assignat 7.128.000 euros del total conferit pels fons europeus Next Generation dins el Pla de rehabilitació d'habitatge i regeneració urbana el 2021. Aquesta xifra suposa un 6,68% dels 106.897.350 euros que l'Executiu balear gestiona del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència destinats a les Illes per a adaptar els edificis a les noves necessitats, com és l'eficiència energètica. Ara bé, l'Oficina d'Inversions Estratègiques –que depèn de Fons Europeus– assegura que "la majoria d'aquests doblers ja es troben en execució".

Les Balears han rebut 1.020 milions d'euros provinents dels fons europeus Next Generation a través del govern espanyol, una xifra que quadruplica els doblers assignats l'any 2021, que varen ser 288 milions d'euros. D'aquests, uns 676 milions d'euros són de gestió directa per part de la Comunitat Autònoma i uns altres 45 milions els executa l'Estat directament, a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, mentre que 299 milions d'euros procedeixen dels fons React-EU.