El PP va arribar a desembre desgastat per la darrera crisi amb Vox, sense socis i amb els pressupostos prorrogats. Abocat a una minoria parlamentària complexa, va proclamar la seva voluntat de cercar aliances amb l’esquerra. De fet, la presidenta, Marga Prohens, va anunciar la retirada dels comptes de la tramitació parlamentària assegurant que els negociaria de nou amb “tots els grups parlamentaris”. Però al llarg del mes de gener, ni el grup popular ni els consellers s’han mogut per testar la resta de partits i acostar posicions en aquest sentit, i tothom dona per fet que la pròrroga anirà per llarg. Mentre l’esquerra es pregunta si el PP realment “vol” cercar nous suports, la dreta opta per tirar pel dret i explorar l’experiència de mantenir el Govern en minoria.

MÉS per Mallorca, PSIB i Podem han sol·licitat la compareixença del president del Consell, Llorenç Galmés, per la presumpta vinculació del director de Coordinació i Transparència del Govern, Jaume Porsell, amb l'explotació d'un agroturisme sense llicència. Les formacions han reclamat saber si hi ha hagut cap tracte de favor en el permís d'activitat de l'agroturisme.

El PSIB dubta que el projecte de Cort que preveu considerar l'edifici de Gesa per fer un museu es pugui presentar a la convocatòria de fons europeus Next Generation perquè questiona que així com està plantejat compleixi els requisits. Així ho ha expressat la portaveu del PSIB, Rosario Sánchez, després de l'anunci del batle, Jaime Martínez, sobre el fet que demanaran deu milions d'euros a Europa per finançar la compra.

Tots els regidors i regidores del PSOE, MÉS per Palma i Unides Podem han partit, en bloc, de la sala de plens de l'Ajuntament de Palma durant la sessió d'aquest dijous en senyal de protesta contra una proposta de Vox "pel decòrum", que l'oposició ha qualificat de "moció mordassa". Concretament, la proposició de Vox –que ha quedat aprovada– insta l'equip de govern a "desterrar l'insult i la desqualificació personal dels actes que tenen a veure amb el ple de l'Ajuntament".

Per primera vegada en la història de l'Ajuntament de Manacor l'oposició podrà cobrar una retribució anual fixa. El ple municipal ha aprovat aquest dilluns la modificació del règim de dedicacions i retribucions dels regidors i regidores, amb l’objectiu de "garantir un millor funcionament de les diferents àrees que componen la corporació i per facilitar la tasca dels grups de l’oposició".

Sense unitat d’acció. Després de perdre el Govern i, en el cas de Podem, gairebé la representació al Parlament, l’esquerra se situa en els seients de l’oposició rebutjant la política de blocs i, fins i tot, amb retrets creuats. És la primera vegada en la història que fa front a un executiu del PP adossat a l’extrema dreta i els partits estan desentrenats després de vuit anys al poder o com a socis de govern. Han passat mesos des que va començar la legislatura i les formacions progressistes encara cerquen la seva ubicació davant d’aquesta nova majoria. Mentre que el PSIB no dona treva al PP, MÉS per Mallorca és crític amb aquesta estratègia –si més no en els cent primers dies–, encara que mostra un rebuig frontal a Vox. Podem malda per reconstruir-se i fer notar la seva única diputada; i Més per Menorca, que els darrers quatre anys fiscalitzava el Pacte des de fora, ara carrega contra el discurs dels dos partits majoritaris.

L'oposició d'esquerres en el Parlament (PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i la diputada d'Unides Podem) ha demanat aquest dimecres a la Cambra que s'aprofiti el ple extraordinari convocat per al pròxim 27 de juliol "per començar ja amb les preguntes de control a l'activitat del Govern". "La ciutadania té dret que els partits polítics puguin fer la seva tasca democràtica de control, una vegada començada la legislatura, fets els consells de Govern ordinaris i extraordinaris i desenvolupades les primeres accions polítiques", ha argumentat el portaveu parlamentari socialista, Marc Pons.

L'Ajuntament de Palma es comença a desbloquejar. Segons ha anunciat la portaveu municipal, Belén Soto, l'equip de govern de Cort ha arribat a un acord amb els partits de l'oposició per poder convocar un ple extraordinari i d'urgència aquest divendres, on es tractaran conjuntament les qüestions que no van quedar resoltes en els plens convocats la setmana passada. Encara que Soto no ha revelat quins grups donaran suport a les propostes del Partit Popular, l'ARA Balears ha pogut saber que seran els partits de l'esquerra els que ja s'han compromès a un vot a favor o abstenció, segons els punts de l'ordre del dia.

Les oposicions docents ordinàries s'han duit a terme aquest diumenge amb total normalitat i amb una convocatòria de 564 places distribuïdes entre mestres, professors d'ensenyament de Secundària, de música i arts escèniques i d'escoles oficials d'idiomes. En total, s'han presentat a les proves 1.238 aspirants dels 2.058 inscrits en aquest procés, xifra que representa el 60,16% del total, segons ha informat el Govern en funcions en una nota de premsa.

La cap de llista i portaveu de MÉS per Palma, Neus Truyol, ha defensat aquest dimarts, abans de l'assemblea del partit, que a partir d'ara la seva funció serà fer una "oposició valenta i radical". Entre les mesures que es preveuen clau en la propera legislatura és la continuació del Pla General d'Ordnació Urbana (PGOU) de Palma, del qual encara s'ha d'aprovar la part detallada. Sobre això, Truyol ha reconegut que es necessiteen majories, però ha assegurat que vetllaran "perquè totes les polítiques i normatives que s'han avançat aquests anys, inclòs el PGOU, no retrocedeixin".

La política municipal té un fet diferenciat de l'autonòmica per superar el possible bloqueig després d'unes eleccions: si no hi ha una majoria absoluta, i els partits no arriben a un acord, automàticament la llista més votada passa a obtenir la vara municipal. Així i tot, al llarg de la història democràtica de les Illes han estat freqüents les majories absolutes –només el 2019 n'hi va haver 22–, i també casos més especials: pobles on, perquè només s'ha presenta un partit o perquè una formació ha acaparat gran part del vot, no hi ha hagut oposició.

Els partits afronten aquest dimarts la darrera sessió del Parlament de la legislatura, abans que el 2 d'abril es dissolgui la Cambra i dilluns dia 3 el rei Felip VI convoqui les eleccions autonòmiques del 28 de maig, cosa que es farà efectiva l'endemà amb la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat. Aquest darrer ple es pot considerar històric per l'aprovació de la primera Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de la història de les Illes, la llei per al benestar de les generacions presents i futures coneguda com 'Avui per demà', liderada pel grup ecologista del GOB. "És un exemple per a tota la societat civil organitzada. És la primera, però esperem que no sigui la darrera", ha afirmat aquest dilluns el portaveu parlamentari de MÉS per Mallorca, Josep Ferrà.

Tota l'oposició, a excepció de Vox, utilitzarà la darrera sessió de control de la legislatura –el 2 d'abril es dissoldrà al Parlament amb vista a les eleccions– com a l'inici de la campanya electoral, per contraposar el seu model enfront del del Govern de Francina Armengol i marcar perfil. Semblarà, pràcticament, un debat de política general en què s'analitzarà l'estat de les Illes des de tots els aspectes. La totalitat de preguntes del PP i Ciutadans van en aquest sentit, a més dels cara a cara entre els portaveus d'El Pi i Més per Menorca, Josep Melià i Josep Castells, amb la cap de l'Executiu.

"Decebedor", "incoherent", "desautoritzada pel seu partit" o "populista" van ser alguns dels qualificatius que els portaveus parlamentaris de l'oposició van llançar a Francina Armengol en el ple d'aquest dimarts, després que la setmana passada el PSOE tombàs en el Congrés una iniciativa aprovada en el Parlament –amb el suport del PSIB– perquè les comunitats autònomes poguessin limitar el preu del lloguer.

La dreta i extrema dreta han unit forces aquest dimarts per carregar contra l'aplicació del requisit del català, en el darrer procés d'estabilització a la sanitat. Les preguntes de control de Patricia Guasp (Ciutadans), Antoni Costa (PP) i Jorge Campos (Vox), a la presidenta del Govern, Francina Armengol, han tractat la mateixa qüestió. De fet, la situació de la sanitat ha ocupat 11 de les 19 preguntes de la sessió de control.

El Pacte va tirar endavant deu decrets llei al llarg del 2022, un més que l’any anterior, quan els efectes de la pandèmia centraven gran part de l’activitat legislativa. L’esclat de la guerra a Ucraïna, i la crisi econòmica i l’alta inflació que se n’han derivat, han comportat l’aprovació de dos plans de xoc mitjançant decrets. La presidenta del Govern, Francina Armengol, va anunciar el primer el 29 de març, amb mesures per valor de 106 milions d’euros, i l’altre el 4 d’octubre, en el transcurs del Debat de Política General, amb 25 mesures que arribaven als 200 milions.

Dia històric en el Parlament. Per primera vegada en democràcia, una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) s'ha pres en consideració per una majoria de la Cambra. La proposició de llei per al benestar de les generacions presents i futures, impulsada pel GOB i altres entitats ecologistes, ha rebut el vot favorable del Pacte (PSIB, Unides Podem i MÉS per Mallorca), a més de les dues formacions que formen el grup mixt (Més per Menorca i el diputat de la coalició formenterenca d'esquerres). Només Vox hi ha votat en contra, i la resta de partits s'han abstingut.

El Parlament ha donat llum verda aquest dimarts al decret llei aprovat pel Consell de Govern, que recull les mesures anunciades per la cap de l'Executiu, Francina Armengol, en el transcurs del Debat de Política General. La votació ha tingut 32 vots a favor –de tots els partits d'esquerra– i 22 abstencions. A més, el Pacte ha tombat la possibilitat que es tramiti com a projecte de llei, la qual cosa permetria la inclusió d'esmenes per part de l'oposició.

El Pi ha anticipat aquest dilluns que demà votarà en contra de la convalidació del decret que va anunciar la presidenta del Govern, Francina Armengol, per combatre l'escalada de preus arran de la guerra a Ucraïna. El portaveu parlamentari regionalista, Josep Melià, ha criticat que el decret llei "és un calaix de sastre", i sosté que l'Executiu "abusa de mala manera" d'aquesta figura legislativa. Melià afirma que, a través d'aquesta fórmula –aprovar decrets i convalidar-los al Parlament– "es restringeix el dret de participació dels grups de l'oposició".

El PSIB ha tingut tres socis de govern minoritaris en aquestes dues legislatures: MÉS per Mallorca, present a l’Executiu des del 2015; Unides Podem, que va passar del suport extern a tenir dues conselleries el 2019 –una de les quals amb la vicepresidència–; i Més per Menorca, que va formar part del Govern fins al 2017 quan, arran del cas Contractes, va abandonar-lo després de la dimissió de l’exconsellera Ruth Mateu. De llavors ençà, s’ha emmarcat a l’oposició. Tres socis, tres camins distints.