Servidor, que ja ha posat un sis davant la xifra que diu la meva edat, fins ara li he sortit barat al sistema públic de salut. Si compt totes les atencions, proves, tractaments i intervencions que m’han fet al llarg de la vida, com que afortunadament no han estat gaires, el balanç econòmic li surt favorable a l’IB-Salut. Però no ho negaré: he començat a tenir cosetes. Foteses sense importància, peces que desgasten per l’ús continuat de la maquinària. I com que val més prevenir que guarir, he començat a passar unes quantes itevés. 

Enmig del carregós debat sobre el nom i la unitat de la nostra llengua (no s’acabarà mai?) és habitual que, quan algú diu allò de ‘menorquí sí, català no’, algú altre demani per què no es diu això mateix del castellà. A Extremadura, a la Pampa o als carrers de Ciutat de Mèxic, se sol dir, tothom té clar que parla la mateixa llengua, sense perjudici de les formes pròpies en el vocabulari, la fonètica, l’entonació i la sintaxi. Per què, llavors, no s’aplica el mateix criteri al català? Idò resulta que sí, que entre els parlants del castellà també hi ha hagut intents de secessionisme lingüístic que són la mar d’entretinguts.

L’enyorat Guillem Frontera, a l’entrevista que li vaig fer per a la miscel·lània d’homenatge coordinada per Damià Pons i editada per Ensiola, insistia a convèncer-me que, malgrat la sensació que a vegades puguem tenir els menorquins, perquè cadascú se’n tem del que és seu, Menorca ha aguantat bé la pressió turística, urbanística, econòmica i cultural, que en realitat són les diferents cares d’una mateixa escomesa. Per comparació amb el que ha succeït a Mallorca i a Eivissa, en Guillem elogiava la prudència dels menorquins, les passes lentes i contingudes cap al turisme sense abandonar altres activitats econòmiques, des de la pagesia fins a la indústria, la continuïtat de l’associacionisme, la preservació d’un paisatge humanitzat i viu. Tota una sèrie de virtuts, deia en Guillem, que generen en el visitant forà la sensació de trepitjar una terra civilitzada, i que fan de Menorca un referent lluminós, profundament mediterrani, que persisteix enmig d’un entorn desfigurat.