Política 23/01/2019

L'expresident José Ramón Bauzá deixa el PP i renuncia a l'acta de senador

Ho ha anunciat aquest dimecres a través d'una carta, on acusa els populars balears "d'haver sembrat i regat" el nacionalisme

Maria Llull
4 min
L'expresident i exsenador balear José Ramón Bauzá.

PalmaL'expresident del Govern balear i senador José Ramón Bauzá s'ha donat de baixa del PP i ha renunciat a l'acta de senador per discrepàncies amb el partit. Bauzá ha fet pública una carta en què acusa els populars "d'haver sembrat i regat un nacionalisme que l'esquerra no ha necessitat més que explotar". Bauzá recorda que ell va defensar en clau regional "la descatalanització de les Illes Balears", i assenyala que és precisament aquest punt el que l'ha portat a abandonar el partit liderat per Biel Company a les Illes.

"No puc continuar pertanyent a un partit el qual, per descomptat a escala regional, m'és impossible votar", assenyala José Ramón Bauzá en la seva missiva, la qual també ha compartit a les xarxes socials. "Ha arribat l'hora de fer una passa a un costat, renunciar a la meva acta de senador i continuar defensant el mateix, des de la societat civil, en qualitat de ciutadà que es guanya honradament la vida com a farmacèutic a Mallorca".

Malgrat que va prendre la decisió d'abandonar el partit "fa un any", Bauzá explica l'arribada de Pablo Casado a la presidència del PP li va donar noves il·lusions que no han perdurat. "He cregut en el projecte de Pablo Casado (...). Però, desgraciadament, almenys en el cas de les Balears, les seves paraules i les seves accions van en camins oposats", diu. En aquest punt, Bauzá recorda les paraules públiques de Marga Prohens, qui assegurà en roda de premsa que "Pablo Casado coneix perfectament la línia regionalista de Company i no la canviarà".

Bauzá considera que hi ha "moltes ombres" en la gestió del PP a escala autonòmica, així com "en els plantejaments ideològics". "Al contrari del que passa en altres llocs d'Espanya, desgraciadament a les nostres illes ha estat el nostre propi partit, mitjançant els governs populars precedents al meu, el que ha sembrat i regat el nacionalisme", considera.

L'oficialitat del català, "obviant les nostres modalitats lingüístiques en favor de l'idioma d'una comunitat autònoma que no és la nostra"; el Decret de Mínims, la immersió lingüística a les escoles; i la Llei de normalització lingüística són algunes de les taques negres en la gestió del PP al Govern que Bauzá assenyala en el seu escrit de renúncia.

L'expresident descriu que, quan arribà al Govern l'any 2009, ho va fer "horroritzat per la corrupció i la catalanització autonòmica". A partir d'aquest punt, Bauzá enumera algunes de les que considera fites de la seva gestió. "Vaig reformar radicalment la Llei de normalització lingüística perquè el castellà tingués idèntica prevalença que la llengua cooficial. Vaig impulsar el TIL (...), posant fi d'aquesta manera a la immersió lingüística a les escoles. Vaig aprovar la Llei de símbols, idèntica a la que promou ara la direcció nacional del Partit Popular", explica Bauzá, qui també es mostra orgullós d'haver "eliminat el català com a requisit per accedir a la funció pública".

Bauzá culpa "les decisions i la legislació del Partit Popular" i assegura que va fer tot el possible "per revertir anys de catalanització a les Balears". El ja exsenador considera que l'única cosa que ha hagut de fer el Partit Socialista per revertir les seves polítiques ha estat simplement "recuperar la normativa catalanista promoguda i aprovada pels successius governs del Partit Popular".

Decebut per Company

A més, l'expresident es mostra dolgut amb el Partit Popular liderat per Biel Company, el qual "va defensar que les decisions que es varen prendre durant la meva presidència havien de ser un parèntesi a oblidar". Bauzá subratlla que les seves mesures varen ser qualificades com a "errades ideològiques pròpies d'extremistes", mentre els nous líders "convertien el partit en una formació cada vegada més nacionalista".

Bauzà repassa en la seva carta declaracions que Biel Company ha anat fent en diferents mitjans, com 'Catalunya Ràdio', on afirmà que "ell mai no hauria posat fi a la immersió lingüística en català a les escoles". Segons l'expresident, Company "arribà a definir la política lingüística en defensa del castellà com un assumpte 'extremista i molt sentimental'" que no s'hauria d'haver tocat". Bauzà també critica els integrants del PP que "defensen que no existeix l'adoctrinament a les Balears, llevat de casos puntuals no generalitzables".

El PP no ha defensat la Llei de símbols

La carta de Bauzá fa un repàs de tots els motius que l'han duit a prendre la decisió d'abandonar el PP, i la poca defensa que el seu partit va fer de la Llei de símbols n'és un. Segons l'expresident, quan el govern d'Armengol va decidir derogar-la, "el Partit Popular de les Illes Balears, en lloc de defensar la normativa, va sortir de l'hemicicle del Parlament per evitar pronunciar-se en la votació". De fet, Bauzá recorda que Biel Company assegurà a 'Catalunya Ràdio' que ell "mai no l'hauria aprovada".

L'exsenador també fa referència a "la concessió de subvencions als municipis de totes les illes perquè els comerços canviassin els seus rètols de castellà a català", i critica que "l'actual direcció del partit a escala autonòmica reprengués la delegada del Govern (Maria Salom) per permetre el recurs" de l'Advocacia de l'Estat.

Segons Bauzá, el PP balear "defensa que és justificable que el català sigui un requisit" per accedir a la funció pública. L'expresident recorda que Mateu Isern així ho va promoure durant el seu mandat, "en contra de les meves instruccions".

Absència a manifestacions i actes antinacionalistes

A la carta, Bauzá també retreu al PP illenc el fet que no enviàs cap representant "a la massiva manifestació del 8 d'octubre a Barcelona". L'expresident també acusa els seus antics companys de "no acudir als actes sectorials contra el nacionalisme que organitza el partit".

Com es possible que la direcció nacional del Partit Popular defensi (...) l'aplicació indefinida del 155 a Catalunya, mentre que permet i potencia que en el seu propi partit es defensin les mateixes polítiques que consideram aberrants quan les promouen altres formacions polítiques?", es demana Bauzá a la seva carta de renúncia.

L'exsenador també critica que des d'un sector del PP es donàs suport a Mar Nicolau, qui es va postular com a candidata popular a la batlia del PP, malgrat que finalment ho serà Fèlix Sánchez. Bauzá considera que la figura de Nicolau havia quedat invalidada pel fet d'haver criticat les càrregues policials de l'1 d'octubre.

Bauzá finalitza la seva carta desitjant "la major de les sorts a Pablo Casado en aquest procés de regeneració del Partit Popular". L'expresident considera que "la seva sort serà la d'Espanya" i espera que "l'Espanya liberal que tant ens va il·lusionar es pugui fer realitat".

Carta de renúncia de José Ramón Bauzá
stats