Dels refugiats als ‘menes’: el repte de gestionar la immigració

Palma /BarcelonaDos dies. Aquest és el temps que va tardar el candidat del PP, Pablo Casado, a desplegar el seu discurs antiimmigració en campanya. El líder dels populars va assegurar en un acte a les Canàries que els immigrants “posen en risc els serveis socials” i va acusar el govern de Pedro Sánchez de provocar “un efecte crida”. Les arribades constants a Espanya, especialment a través de la frontera sud, la crisi dels refugiats i el -relativament- nou fenomen migratori dels ‘menes’ (menors estrangers no acompanyats) mantenen ben viu aquest debat polític, que instrumentalitza el fet migratori per marcar perfil ideològic.

El repte de gestionar la immigració suposa bregar amb les arribades, els polèmics centres d’internament per a estrangers (CIE), la llei d’estrangeria, les partides pressupostàries, les devolucions en calent, el paper de les ONG de rescat o el degoteig imparable de morts a la Mediterrània. Així, els partits que se situen més a la dreta de l’espectre polític parlen d’“ordenar”, de “retornar” i de “seguretat”, mentre que, a l’altre costat, els d’esquerra prefereixen situar al centre del debat els drets al “refugi”, la “protecció” i la “integració”. En la majoria de casos, però, el debat es regeix per un discurs més emocional que no pas basat en dades.

Segons les darreres xifres disponibles de l’Institut Nacional d’Estadística, durant la primera meitat de l’any passat 287.882 persones varen decidir establir la seva residència a Espanya (un 23% més que el mateix període de l’any anterior), mentre que més de 166.000 estrangers varen decidir abandonar el país (un 15% menys). La diferència entre aquests dos fluxos, unes 121.500 persones, va servir per compensar el descens demogràfic que pateix Espanya, amb més defuncions que mai en aquest mateix període i el nombre de naixements més baix dels darrers 77 anys. Així, la immigració va ajudar a pal·liar els efectes d’una piràmide demogràfica cada vegada més envellida que, entre altres coses, fa cada pic més insostenible el sistema de pensions.

El gruix d’aquests immigrants no arriba en pastera, però en canvi són aquests darrers els que centren i tensen el discurs polític, tant intern com amb la resta de socis europeus. Aquests factors i la falta de voluntat i cooperació política han fet ballar el sentit de les decisions del govern socialista els darrers mesos. Si bé en un inici, l’estiu passat, Pedro Sánchez va obrir els ports espanyols al vaixell Aquarius -carregat de refugiats rescatats i rebutjats en altres països-, el recent estrenat mandatari va haver de fer-se enrere diverses cops. Després de deu mesos de govern, aquest mes ha acabat fins i tot denegant els permisos per salvar vides a l’ONG catalana Proactiva Open Arms, que ara mateix només pot navegar per la Mediterrània per transportar ajuda humanitària, però no per fer rescats a alta mar.

L’altre fenomen que ha irromput de ple en la campanya i els programes electorals és el dels ‘menes’. Les entrades de menors estrangers que arriben sols a Espanya es produeixen majoritàriament per la frontera sud (el 80% delsinfants venen del Marroc). Tot i així, a les Balears els darrers anys s’ha produït un augment de la seva arribada. L’any 2016 en varen venir 36, segons les dades de l’associació d’educadors de carrer Grec; el 2017 varen ser 42 i el 2018, 60. Ara hi ha 76 menors en diferents centres d’acollida de les Illes Balears.

Ajudes en efectiu

A les Illes, a partir del maig, els al·lots que hagin estat menors migrants no acompanyats (menes) i continuïn necessitant suport podran rebre ajuts encara que no tinguin un compte corrent obert, tal com els hi obliga la Llei d’estrangeria. Els joves -de moment només se n’han detectat tres en aquesta situació- podran cobrar en efectiu, a la mateixa Conselleria de Serves Socials, la renda d’emancipació, que puja a 430 euros. El fet de poder rebre aquest ajut és una demanda de la Comissió MENA, integrada pel Grec, Càritas, Unicef Balears, el centre Norai, Intress, la Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats i l’entitat Ames.

Els problemes que tenen aquests menors a les Illes són la dificultat per accedir a un habitatge per un preu adient a la seva economia i la temporalitat del mercat, ja que la Llei d’estrangeria demana un contracte de 12 mesos.