Algèria ja havia intentat envair les aigües de les Balears els anys noranta

El govern algerià va retirar aquesta decisió arran de les protestes del govern espanyol 

La polèmica que ha generat la pretensió d'Algèria d'ampliar la seva zona marítima cap a les Balears, com va avançar en exclusiva l'ARA Balears, no és nova. L'any 1994, segons ha informat l'agència Efe, Algèria ja va intentar augmentar, de manera unilateral, les seves aigües jurisdiccionals a un màxim de 53 milles marítimes (95,5 quilòmetres), una xifra que superava la franja de 12 milles que s'atribueix tradicionalment als països mediterranis.  

Aquesta decisió, que va ser retirada arran de les protestes del govern espanyol, estava inclosa en un decret llei elaborat pel Ministeri d'Agricultura i Pesca i es va aprovar en el Consell de Ministres. En aquell moment, l'objectiu que es va declarar era "potenciar la indústria de la pesca i posar fi al monopoli". 

Algèria estén les seves aigües a vint quilòmetres de les Balears

No va ser fins l'any 2018 que Algèria va tornar a posar sobre la taula el seu interès de fer arribar la seva frontera marítima (la Zona Econòmica Exclusiva) fins a tot just 20 quilòmetres del cap de les Salines de Mallorca. Aquesta decisió del govern algerià es va produir dos mesos després que l'empresa espanyola Gas Natural i l'empresa estatal d'Algèria Sonatrach anunciassin l'ampliació fins al 2030 de l'acord d'explotació i subministrament de gas.

Segons el decret fet públic, a partir d'aquesta data i en la seva zona econòmica exclusiva, "la República Democràtica Popular d'Algèria exerceix els seus drets sobirans i jurisdicció de conformitat amb les disposicions de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar del 1982, en particular la part V". Respecte d'això, el govern algerià argumentava que, "en el dret de la mar, una zona econòmica exclusiva és una àrea marítima sobre la qual un estat riberenc exerceix drets sobirans en matèria d'exploració i ús de recursos".

El mateix 2018, després de conèixer les intencions del país, el govern espanyol va deixar clar que no estava d'acord amb les pretensions d'Algèria. Precisament la ministra d'Afers Exteriors, Arancha González Laya, ha assegurat aquest dimecres que Espanya i Algèria començaran la setmana que ve una negociació sobre la delimitació d'aigües territorials. 

Per la seva banda, el Govern de les Illes Balears ha exigit a l'Estat " saber amb seguretat" si aquesta pretensió podria interferir en la sobirania de les aigües del Parc Nacional de Cabrera i si darrere l'ampliació hi podria haver una intenció de desenvolupar-hi futurs projectes petrolífers. 

Crisi del petroli

Algèria està submergida en una greu crisi econòmica des que l'any 2014 va caure el preu del petroli i del gas, matèries que són la base de la seva fràgil economia i que suposen el 95% de les exportacions d'un estat sense teixit industrial. L'esforç del govern algerià per mantenir el nivell del país, tot i la caiguda dels ingressos, va fer que en menys de cinc anys es consumís la meitat de les reserves nacionals.  

 

 

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF