Un govern tècnic

Quan a Itàlia van encarregar a Mario Draghi, un economista de prestigi sense pertinença partidista, la creació d’un govern tècnic per sortir del bloqueig enmig de la pandèmia, em va semblar una sortida excepcional per a un moment excepcional. No la negació de la política, sinó la suspensió momentània del càlcul partidista. Després s’ha anat formant el govern i resulta que el suposat gabinet tècnic és, de fet, el fruit d’una complicada xarxa d’equilibris polítics. Un govern amb una cúpula tècnica i per sota un exèrcit de ministres triats amb lògica partidista. La importació d’una solució Draghi, com demana algú, seria absurda. Però potser es pot fer a Catalunya, per evitar males experiències anteriors, el contrari del que s’ha fet a Itàlia: un govern amb una cúpula política, que respongui als resultats electorals –recollint la majoria independentista–, i amb uns consellers triats amb criteris tècnics, sense quotes i obert a independents. A Itàlia han acabat fent un govern partidista sota una presidència tècnica. Aquí podríem fer un govern tècnic sota unes presidències polítiques. No ens caldria un Draghi, llavors. Ens caldrien una dotzena de consellers excel·lents triats per les seves aptituds més que no pas per la seva militància.