Deu maneres de fer el ridícul per desinflar una manifestació

La primera, menystenir-la: mentre El País obria aquella tarda la seva web amb la protesta contra les retallades sanitàries, l’Abc i La Razón optaven per l’explosió amb sis morts a Istanbul. I allò com a mínim encara era notícia, que El Mundo encapçalava l’edició digital amb un tema propi totalment interpretatiu: “Lambán i Page s’allunyen més de Sánchez”. La segona, agafar el rave per les fulles: el titular de l’Abc era “El PP creu que la manifestació per la sanitat ha estat «un fracàs»”, en comptes de consignar la protesta o els càlculs d’assistents. La tercera, escampar sospites, com feia La Razón i el seu “Els convocants de la marxa sanitària de Madrid calculen 670.000 assistents minuts després d’estimar-ne 300.000”. La quarta, fabricar contextos a conveniència: Libertad Digital mirava de protegir Ayuso escampant femta i acollint-se a l'“i tu més” amb el titular “Les comunitats amb menys metges a Atenció Primària estan governades pel PSOE”.

La cinquena, fer passar els qui protesten per mala gent: “L’esquerra crida «assassina» a Ayuso en la seva manifestació”, deia també Libertad Digital. La sisena, seguint amb el mateix mitjà, escampar sospites sobre els convocants: “El sindicat anti-Ayuso SATSE ofereix als seus afiliats sanitat privada i viatges a Puerto Banús”. La setena, evitar imatges gaire generals i tancar el zoom, amb la idea que no es vegi la gentada congregada. La vuitena, acollir-se a la narrativa de l’algarada, amb verbs com agita o encén els carrers. La novena: deslegitimar el mateix dret a la protesta: “L’esquerra fa servir la sanitat com a acte de força contra Ayuso”, obria l’endemà primera pàgina l’Abc. La desena, considerar els manifestants una colla d’adoctrinats, com quan La Razón titlla en portada la protesta de “política”. Deu de deu possibles: strike!