08/03/2024

Desventures d’un conseller segregador

D’un temps cap aquí, el conseller d’Educació del Govern balear, Antoni Vera, fa passar un poc de pena. Encara falta per a Setmana Santa, però ja fa un parell de setmanes que ell sembla haver començat algun tipus de penitència, com un viacrucis de contrició. El veim, setmana sí i setmana també, de visita a centres educatius públics, i allà l’esperen, dignament vestits amb les camisetes verdes, docents i alumnes que li fan saber que la llengua no es toca. Que la pretensió del Govern del PP, pressionat per Vox, de segregar els alumnes de la pública per llengua a partir del curs que ve, no és acceptable ni serà acceptada. Que un predecessor seu, a les ordres de José Ramón Bauzá, ja va voler utilitzar el poder per anar contra l’ensenyament públic i contra la llengua pròpia del país, que és la catalana, i va fracassar completament. Que l’escola pública és un dels pilars d’una societat democràtica i avançada, i que no es pot tolerar que s’utilitzi com a moneda de canvi en obscurs intercanvis de poder amb l’extrema dreta. Molt més civilitzadament del que es comporten ell i l’executiu al qual pertany, els mestres i professors, i els alumnes, li llegeixen manifestos i li exposen raons. De vegades també li dediquen unes democràtiques, enraonades, decents, civilitzades, honestes, merescudíssimes xiulades. Aleshores, ell, el conseller, s’atura i es deixa fotografiar, o gravar, rebent el xàfec en silenci amb cara de mal de ventre. L’escena s’ha repetit i es repeteix a Manacor, a Marratxí, a Inca, a Pollença. Onsevulla que vagi el conseller.

Tal vegada és que Antoni Vera fa quaresma d’elogis, i cerca a posta llocs on rep, obertament, crítiques que no li arriben dels escons del Parlament ni dels articles d’opinió (com aquest mateix), sinó del cara a cara amb la comunitat educativa, principalment els docents i els alumnes, als quals hauria de servir. O tal vegada és que no té inconvenient a banyar-se de ridícul i descrèdit a canvi de la vanitat de ser conseller. Deu considerar que li val la pena fer el paperot a canvi de remenar tristament les cireres de l’educació, amb les mans balbes de qui s’ha avingut a acotar el cap davant dels enemics declarats de l’escola pública i de la llengua i la cultura de les Balears.

Cargando
No hay anuncios

Les protestes actuals de la comunitat educativa són el preludi d’una mobilització que tindrà una primera gran cita el proper 5 de maig, a una Diada per la Llengua que serà un clam contra les polítiques segregadores que defensen el Govern i el conseller Vera. Un clam que continuarà, i anirà en augment, si el Govern de Prohens no treu dels pressupostos la inacceptable despesa de 60 milions d’euros (20 per trimestre) per a una política de creació de guetos lingüístics dins els centres públics. Amb aquestes doblers ja tindrien cobertes dues terceres parts de la indemnització al prebost Matthias Kühn, una conseqüència directa dels acords gens clars de qui va ser vicepresident en temps del mencionat Bauzá, l’indescriptible Antonio Gómez. Prohens pot gesticular tant com vulgui intentant (una altra vegada) fer oposició al Govern anterior i intentar vendre que els 96 milions que costarà la indemnització de Muleta són culpa de la seva odiada Francina Armengol. Però la realitat és que tornen a ser el fruit d’una altra actuació del Partit Popular. Pot ser que la presidenta prengui mostra del seu conseller Vera i vagi també com ànima en pena per escoles i instituts, perquè li llegeixin la cartilla.