El conflicte renovables-territori: enèsim capítol
Amb la urgència de la crisi i l’emergència climàtica declarada, amb una Llei autonòmica d’energia i canvi climàtic qualificada de pionera i amb la previsió de l’arribada de fons europeus per a la transició ‘verda’ i, prova d’això, la publicació de la ‘Expresión de interés relativa a Energía sostenible en las Islas en el marco del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia’ llançada pel Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico a les Illes, aquí, a casa nostra, ens trobam encara amb els deures per fer i això, sens dubte, ens tornarà a abocar a l’enèsim conflicte renovables-territori. Un conflicte que hauria pogut no ser.
La urgència, ara ja inexcusable i apressant, és l’oposat a la planificació estratègica, i acabarà generant una altra vegada conflictes evitables que poden traduir-se a acabar perdent l’oportunitat de fer efectiva la transició energètica a Mallorca. I dic Mallorca perquè Menorca fa temps que va treballar la seva estratègia Menorca 2030, un full de ruta per descarbonitzar el seu sistema energètic. Una estratègia que, com exposen en la seva introducció: “és fruit de la feina col·lectiva d’una gran quantitat d’organismes, institucions, empreses i persones que, des de diferents disciplines, van adquirir el compromís d’apostar per allò que ja era un consens social i polític: la transició energètica de Menorca (...) D’aquesta manera, defineix la transició energètica de l’illa per establir prioritats, accions a portar a terme, l’establiment de les vies de col·laboració, suport i finançament i constitueix una guia per a la presa de decisions en els sectors públic i privat”.
Una guia és el que a Mallorca no tenim. Tenim una llei, sí, però la llei preveia, en l’article 46,2, el desplegament d’una planificació via plans territorials insulars de les ubicacions prioritàries de les noves centrals energètiques. Una planificació que encara no s’ha fet tot i tenir, ara mateix, més de 40 parcs en tramitació al sòl rústic a Mallorca.
L’esmentat article estableix que:
“Els plans territorials insulars han de definir la ubicació de les zones de desenvolupament prioritari, així com la tipologia, les dimensions i altres característiques de les instal·lacions aptes per a cada zona, tot considerant els aspectes següents: a) La suficiència de la font d’energia. b) L’aptitud ambiental i territorial per acollir les instal·lacions. c) La baixa productivitat o interès agrari de la zona. d) La disponibilitat o proximitat de capacitat de xarxa per evacuar l’energia generada, o les infraestructures de xarxa que esdevindrien necessàries. e) L’orografia, l’extensió, l’accessibilitat i altres característiques de la zona i el seu entorn. f) La preservació de paisatges protegits o especialment representatius, i el respecte a les normes d’aplicació directa previstes en l’article 68 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears. g) Les necessitats energètiques dels municipis afectats”.
A hores d’ara, idò, s’estan tramitant projectes a cegues, sense haver fet la feina prèvia imprescindible de decidir on i com. I és més, és previsible que davant l’arribada dels fons europeus, altres iniciatives de grans parcs aterrin en forma de “salvació” de la mà de les grans empreses de l’oligopoli energètic.
Des del GOB hem anat alertant d’aquesta situació de conflicte innecessari entre territori i renovables, alimentat per la manca històrica de planificació territorial de les renovables i pels episodis successius de grans megaprojectes en sòl rústics. Projectes que han implicat l’oposició dels grups ecologistes i bona part de la societat perquè significa l’especulació del sòl rústic amb finalitats energètiques. No hi havia ni hi ha cap tipus de “guia” o paràmetres que garanteixin no només el desenvolupament de les renovables, sinó que les renovables siguin un element més de la transició energètica. Una transició que no només ha de pensar en una susbtitució de les fonts amb les quals produïm l’energia, sinó d’altres aspectes com són la democratització de l’accés a l’energia, la socialització i diversificació productiva i, en definitiva, el control públic sobre les infraestructures energètiques que permetin recuperar la sobirania i garantir la seguretat energètica.
Les inversions es projecten sobre el sòl rústic perquè és on és més rendible i, ara, les renovables són un nou focus d’atenció pel greenwashing empresarial. Cal que les institucions de casa nostra, acompanyades de la societat i el teixit local, planifiquin conjuntament l’on i el com, perquè el quan és ara mateix. Cal que el Departament de Territori del Consell de Mallorca, la Direcció General d’Energia i la Comissió Balear de Medi Ambient liderin la tramitació de la planificació territorial de les zones de desenvolupament proritari en el marc d’una estratègia pròpia de descarbonització i transició energètica, prioritzant la ubicació de les instal·lacions sobre cobertes o en sòl ja artificialitzant, a fi d’evitar entrar en conflicte amb el sòl rústic de manera generalitzada i amb els espais lliures d’ús públic –com és el cas de l’anunciat parc fotovoltaic d’Aena a Son Bonet. Cal, a més, endegar mecanismes que incentivin la inversió sobre cobertes i prioritzar inversions i possibilitats de finançament que garanteixin la socialització de la producció d’energia –amb fórmules de cooperació publicocomunitàries o publicocooperatives– per garantir que avançam cap a una transició socialment justa amb un control social i la democratització de les fonts de producció energètica. Des de l’ecologisme, estam cansats de dir que ja feim més que tard i, mentrestant, els parcs fotovoltaics plouen sobre el rústic ja malmès.