Comencem perquè la universitat assumeixi la seva responsabilitat
PalmaNomés ens hem de remetre a la legislació vigent, autonòmica i estatal, però també al marc normatiu europeu per constatar que la justícia empara els drets lingüístics de la ciutadania, i òbviament també el dret al coneixement, a l’ús o a ser atesos en la llengua pròpia de les Balears. Paradoxalment, mentre la legislació ho defensa, els encarregats d’administrar la justícia ho vulneren sistemàticament, per la qual cosa s’erigeix en un dels àmbits sociolaborals on el respecte als drets lingüístics dels ciutadans de les Illes es menysté de manera més flagrant. A l’Administració de Justícia de les Illes Balears, trobar una sentència redactada en català o un judici en el qual aquesta llengua sigui la d’ús majoritari gairebé és notícia o, si més no, esdevé una excepció que crida l’atenció. La situació clarament castellanitzada i discriminatòria per al català fa temps que es denuncia, tot i que no hi ha accions contundents per corregir la irregularitat.
Quan es donen a conèixer, com fa avui l’ARABalears, els resultats de l’estudi fet per la Platafora per la Llengua –segons els quals només el 17,1% de les assignatures de la Facultat de Dret de la Universitat de les Illes Balears (UIB) s’imparteixen en català–, potser no podem pensar que a la UIB hi ha l’origen de l’anormalitat lingüística de la justícia, però ho hem de veure com a realitats que es retroalimenten per acabar engreixant la problemàtica en detriment de la llengua pròpia. La justícia a Espanya està força obsoleta, en els principis i processos, i arrossega moltes maneres de quan la llengua catalana hi estava vetada. Tampoc no hi ha entrat la llengua anglesa, però en tot cas no és per manca de modernització o no només que tingui la castellana quasi com a única llengua.
La universitat pública balear, per la seva banda, ha de ser l’autoritat que garanteix la salut i la qualitat de la llengua pròpia. Si els estudiants no s’avesen a pensar, a debatre, a redactar i a llegir en català qualsevol matèria de l’àmbit del Dret, difícilment ho faran el dia que exerceixin la seva professió. I val a dir que les professions que es deriven dels estudis de Dret són tantes i tan diverses que copen una part determinant de la vida en comunitat.
La UIB i les persones que hi estan al capdavant, des del rectorat fins als responsables dels estudis de Dret –i no només de Dret, perquè el català és minoritari en molts altres graus–, han d’assumir amb urgència la seva responsabilitat envers els drets lingüístics i la preservació de la llengua pròpia. Els ho hem d’exigir, perquè si la UIB falla, la resta fallarà, i poc o res s’hi podrà fer.