26/7: Parleu espanyol

CASADO HA DIT a les Balears: vosaltres no parleu català, parleu mallorquí. Els estava enganyant. Casado és partidari del secessionisme lingüístic només de forma subsidiària. Del que és partidari per damunt de tot és de la supremacia del castellà. I que qualsevol altra llengua -tant se val si en diem català, valencià o mallorquí- sigui només residual, folklòrica, camí de l’extinció. Un secessionista lingüístic sincer et diria: el mallorquí o el valencià no són català, però estic a favor del seu ús. Lluitaria per la vitalitat de la llengua, encara que li posés un altre nom i en negués absurdament la unitat. Però Casado i els seus -que no són només al PP- posen el crit al cel quan es demana el coneixement, l’ensenyament prioritari, l’ús oficial, la normalització, de qualsevol llengua que no sigui el castellà (l’única que ha de ser obligatòria arreu). No participen en cap política efectiva a favor del mallorquí o del valencià. La seva política és de defensa per terra, mar i aire de la supremacia del castellà. Contra què? Contra el que sigui. Es digui català, valencià, mallorquí, eivissenc o menorquí. El seu secessionisme lingüístic és rabiós, però secundari. La frase real de Casado és: no parleu català (ni mallorquí), parleu espanyol.