22/1: Quina veritat?

A base d’atestats policials imaginatius i d’instruccions judicials novel·lesques, l’Estat va construir un relat sobre el que va passar a Catalunya el setembre i l’octubre del 2017. La Generalitat s’havia revoltat utilitzant la violència de les masses i la complicitat d’un cos armat, com són els Mossos. La presència en aquest relat de les referències a la violència i a les armes dels Mossos era el que permetia jutjar els protagonistes allà on més convingués, demanar penes altíssimes i mantenir eternes presons provisionals. Ara aquell relat s’ha d’anar convertint en veritat jurídica, a través dels judicis. I no quadra per enlloc. La violència de les masses, en el judici del Suprem, va ser el nom que se li va donar a la violència contra les masses, que no és el mateix. I ara s’esquerda la idea de la complicitat d’un cos armat. Si a tot plegat li traiem la violència i les armes, què en queda? Quina veritat acabaran establint els tribunals sobre el que va passar que s’aguanti mínimament i que no quedi desmentida per tones d’imatges, documents i testimonis? Potser la veritat que quedi establerta no serà tan heroica com voldrien alguns, però tampoc tan conspirativa com volien els primers relats sobre els quals s’ha basat tota la repressió.