23/5: Model Berlusconi

EscriptorLa dreta clàssica estava corcada per la corrupció, i l’esquerra, perduda i desconcertada. Havia de sortir alguna cosa nova. Els sona aquesta situació? És el que va passar a Itàlia a començament dels noranta, quan el món conservador va quedar fulminat per l’escàndol dels suborns (Tangentopoli) i l’antic PCI va començar a navegar sense rumb. I va sortir una cosa nova: Berlusconi. És a dir, un populisme xovinista, que feia servir com a nom el crit amb què els 'tiffosi' animaven la selecció italiana de futbol: "Forza Italia". Berlusconi ha estat el referent principal dels nous populismes patriòtics occidentals: si a algú s’assembla Trump és a Berlusconi. L’exemple inspira ara a Espanya. La proposta d’un patriotisme fatxenda, banal, superficial, purament futbolístic, ha passat a ser gairebé l’únic component del discurs de Ciutadans. I si Berlusconi importava del futbol el Forza Italia com a nom, Ciutadans importa del futbol l’'¡A por ellos!' com a programa polític. A Berlusconi li va sortir bé. Ha governat molts anys Itàlia i ha arribat a exportar alguns dels seus ideòlegs a Europa, com el president de Parlament Antonio Tajani, de Forza Italia, molt estimat per Ciutadans. Li ha anat bé fins que n'han sortit uns de nous encara més populistes que ell.