03/07/2018

4/7: Menys càstig

EscriptorL’acostament dels presos polítics a presons catalanes és una bona notícia. Però en un sentit estricte no és una notícia política. El que era una notícia política era que els mantinguessin a les presons de Madrid. L’arribada a Catalunya no necessita causes ni motivacions polítiques, és el compliment de la llei i una aplicació parcial del sentit comú. El que exigia causes i motivacions polítiques era mantenir-los sense cap raó lluny de les seves famílies. Això d’ara és més normal. Allò d’abans, no gens. Però normal dins d’un marc que encara es manté d’absoluta anormalitat: que unes persones que no han estat jutjades, per uns delictes delirants (no pot ser que aquí et dugui a la presó una cosa que a Escòcia i al Quebec ha tingut un ple encaix dins de la llei), a partir d’informes que ja sabem que menteixen, estiguin des de fa mesos en presó preventiva. Dels quatre graons de la irracionalitat (considerar delicte el que no ho és, jutjar a qui no s’hauria de jutjar, tenir en presó a qui encara no s’ha jutjat i mantenir-los en presons lluny de la família), només n’hem baixat un. Però és bo haver-lo baixat. Per les famílies i pels presos, esclar. Però també per poder dir que no tot és igual que era. Encara que el pitjor encara duri.