Jordi Basté va demostrar ahir un encomiable fair play : poc després de saber-se que Mònica Terribas dirigiria El matí de Catalunya Ràdio piulava a Twitter: "Una gran amiga amb qui fa una estona ja hem decidit intercanviar-nos els despertadors. #femràdioencatalà". En canvi, la notícia a La Vanguardia -en un lloc discret i amb el títol del programa mal escrit- tenia una frase ben sorprenent: "El director de Catalunya Ràdio, Fèlix Riera, membre d'Unió Democràtica de Catalunya, ha mantingut un estira-i-arronsa amb la CCMA durant les últimes setmanes perquè preferia la candidatura de Kilian Sebrià, periodista de la casa, amb l'argument que seria una opció fiable i coherent amb les polítiques de retallades a les quals s'han vist sotmesos els mitjans de la Generalitat". L'enunciat, complex, suggereix més que no afirma, i alhora omet un dels termes bàsics de l'equació: el mateix Grupo Godó, a qui no li feia gràcia tenir Mònica Terribas competint amb RAC1. La notícia incloïa una cita de Riera en què reconeixia que, per a ell, Terribas "no hauria estat la protagonista" i una altra en què, tanmateix, la lloava com a professional. En tot cas, la notícia traspuava tensió: imaginem què passaria si Rosell, el dia de la presentació de Neymar, digués que la seva opció era Falcao. Finalment, sobtava també que explicitessin la militància de Riera a Unió. Era una manera hàbil de dir -sense la incomoditat de citar-lo- que Terribas no era la candidata de Duran. La qual cosa, d'altra banda, tampoc és una gran sorpresa.
Al racó de pensar
CONCHA VELASCO
ACTRIU, EN EL TITULAR D'UNA ENTREVISTA A 'EL PAÍS'
"Tots els actors em volien fotre mà: normal, estava boníssima"