Misc27/04/2014

Tristos tòpics

i
Josep Ramoneda

El debat sobre la independència de Catalunya esta farcit de tòpics. Els contraris al sobiranisme s’aferren a la qüestió nacionalista. No han entès que el temps en què el nacionalisme era bandera ha passat. A la Catalunya pujolista era el signe d’identitat d’un sector, però ha fet el salt a un nou estadi en què la nació ja és una realitat assumida: el nacionalisme no dóna cap identificació particular, com no la té l’espanyolisme a la resta d’Espanya. A Catalunya, avui, el nacionalisme només és qüestió per l’espanyolisme que, en ser minoritari, necessita el nacionalisme català per poder bastir una disputa de tu a tu. Batalles contra molins de vent.

Mariano Rajoy, altre cop a Barcelona, ha tornat a desplegar els seus tòpics preferits: voler aixecar fronteres al segle XXI és anar contra corrent. Afirmació discutible perquè les fronteres no han deixat de multiplicar-se des que va caure el Mur de Berlín fa 25 anys. I, per exemple, Espanya ha construït reixes ben bèsties a Ceuta i Melilla. Però, ¿algú creu sensatament que es puguin posar barreres entre Catalunya i Espanya? ¿Algú creu que Catalunya, que exporta més que ningú, que té un milió i mig de ciutadans estrangers i milers de joves estudiant o treballant fora del país girarà l’esquena al món? ¿Ens està dient el president Rajoy que abans de pactar una sortida negociada seria capaç de posar barreres i de demanar a Europa represàlies contra Catalunya? Estranya manera de seduir els catalans.

Cargando
No hay anuncios

El que més sorprèn del discurs de Rajoy és que sembla que se senti impotent per lliurar una batalla política a Catalunya i guanyar-la. I per això es parapeta rere la llei i les amenaces. L’endemà del seu discurs vaig ser a l’Institut de Salut Global, i una inscripció en una paret de la sala de reunions deia: “Per anar ràpid és millor anar sol; per arribar lluny és millor anar ben acompanyat”. Aquesta frase l’havia dit el president espanyol el dia anterior. És un proverbi africà per a qui vol entrar a la selva. Amb quina selva ens amenaça Rajoy? ¿O és simplement que com a bon conservador està convençut que el món és una selva?