Tres claus abans del Barça-Inter
Matisar la valentia, la verticalitat en transició i els forats a la frontal són factors a considerar
BarcelonaHi ha en joc el lideratge del grup B de la Champions. El triomf 2-1 davant del Tottenham i a Eindhoven per 1-2 contra el PSV situen l’Inter de Milà amb els mateixos 6 punts que el Barça després de dues jornades. Serà un partit important de cara a la classificació.
Revisar l’atreviment o mantenir l’hàbit
El fet de jugar al Camp Nou, la baixa de Nainggolan i els dubtes amb Perisic i Brozovic poden obligar Spaletti a rebaixar alguns graus l’atreviment del seu pla habitual. L’Inter és un equip que intenta sortir jugant, amb moviments de suport dels seus pivots per atraure la pressió adversària i obrir camins interiors per a les recepcions dels seus homes avançats.
Quan comença el joc el contrari, acostuma a traçar pressions altes i agressives per obligar el porter a llançar en llarg o, si més no, incomodar les primeres accions. Busca la recuperació a prop de l’àrea i carrega molts efectius a la zona de pilota.
L’absència de Messi pot animar el tècnic a insistir en els hàbits que l’equip ja s’ha fet seus.
Van de cara a barraca
Jugar a ritme alt podria afavorir l’Inter i reclamarà del Barça la mateixa prudència i precisió que, per exemple, es va exhibir en molts moments del duel a Wembley. Però si els blaugranes no poden assegurar una possessió estable toparan amb un rival especialment ferotge en la transició. Amb Nainggolan i Perisic són més perillosos, però les alternatives de Politano, Candreva o Baldé mantenen la mateixa mirada vertical i directa.
Si l’Inter aconsegueix filtrar passades a l’esquena de Busquets en un mal salt a la pressió, el contraatac serà imparable.
L’amenaça, de fet, serà constant també amb accions aparentment tranquil·les en camp propi, si a Valero o Vecino no se’ls incomoda prou, perquè són capaços de desplaçar en llarg.
Concedeix xuts llunyans
La situació de joc que es pot repetir més és la d’un atac llarg i elaborat del Barça, acumulant molts efectius a camp de l’Inter. L’esquema dels italians deixa Icardi sol a dalt i tanca amb els altres cinc migcampistes. Al darrere, però, la línia defensiva té tendència a enfonsar-se si un jugador com Suárez l’estira des de la punta, i això obre escletxes a la frontal de l’àrea.
Els xuts llunyans l’estan castigant en aquest inici de temporada (gol del PSV, per exemple) i, a més, coincideix amb una de les solucions que més està trobant el Barça, amb Coutinho o Rakitic en plena forma. La capacitat que tingui el Barça, també, de fer saltar els pivots i filtrar passades a l'esquena ajudarà a sacsejar una defensa, de vegades, massa impulsiva.