Misc19/10/2018

Podem treballar només 4 dies?

Una empresa de Nova Zelanda posa en pràctica la setmana de 32 hores. Seria possible fer-ho aquí?

“Els caps de setmana haurien de tenir tres dies”. Quantes vegades heu sentit o heu dit aquesta frase després de gaudir d’un cap de setmana llarg, ja sigui perquè era pont o perquè us havíeu pogut agafar un dia extra a la feina... Doncs els caps de setmana de tres dies ja no són només un desig sinó una realitat per a gairebé 300 empleats d’una empresa de Nova Zelanda, que l’abril passat va decidir implementar la setmana de 32 hores, dividides en quatre dies. En aquesta empresa, anomenada Perpetual Guardian i que es dedica als testaments i la gestió de patrimoni, ara només treballen quatre dies però segueixen pagant als empleats el mateix salari que tenien quan feien 40 hores.

Després de sis mesos, la prova, diuen els treballadors i el propietari de l’empresa, ha sigut un èxit i seguiran així. Un dels aspectes més destacats és que la productivitat dels treballadors no ha baixat, tot i que fan menys hores, i han millorat alguns indicadors relacionats amb la satisfacció laboral i de salut: mentre el novembre de l’any passat un 54% dels treballadors deien que podia conciliar bé, ara ho diuen un 78%, segons el diari britànic 'The Guardian'. A més, els nivells d’estrès han caigut 7 punts mentre que el sentiment de pertinença a l’empresa ha augmentat 5 punts.

Cargando
No hay anuncios

La proposta ha fet la volta al món i molts ulls estudien a fons la prova neozelandesa per veure si es podria aplicar a empreses ben diferents de països d’arreu del món. Intentem esbrinar si la setmana laboral de només quatre dies seria possible també a casa nostra.

Pere Vidal, professor de dret del treball i seguretat social de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), assegura que seria “perfectament extrapolable” i comenta que “no hi ha cap norma que prohibeixi pactar o acordar jornades inferiors percebent la mateixa retribució prevista per a un treballador a jornada completa”. Anna Ginés, professora de dret d’Esade, especialista en dret del treball, també apunta que les empreses que volguessin podrien posar-ho en pràctica perfectament, “sobretot les que són més emprenedores, les que no treballen per presència sinó per objectius i fomenten la flexibilitat”, diu. Ginés destaca que aplicar la jornada laboral màxima més reduïda aquí podria tenir els mateixos efectes que a Nova Zelanda: que la productivitat global no disminuís i el benestar dels treballadors augmentés.

Cargando
No hay anuncios

Sectors

El problema és a quins sectors es podria aplicar. Analitzem-ho. Ginés explica que la fórmula seria adequada per a empreses que no treballin de cara al públic, i posa com a exemple “companyies que treballin amb temes de màrqueting, disseny, arquitectura, centres de recerca i investigació, la universitat, molts sectors de l’administració…” Confessa que ho veu més difícil en feines de cara al públic o de servei públic com poden ser els hospitals o els mitjans de comunicació, entre d'altres. Gina Aran, professora d’economia i empresa de la UOC, especialista en recursos humans, diu que avui en dia “vivim en un món cada cop més globalitzat on les empreses tenen una filosofia de personalitzar al màxim els serveis i estar disponibles 24 hores". "Com que això vol dir que s’ha de treballar per torns –afegeix–, es pot aplicar la fórmula dels quatre dies perquè hi hagi més feina per a més gent”, apunta. Per a aquesta experta, però, l’important és que això s’apliqui amb treballadors que puguin mantenir el seu nivell de productivitat tot i reduir les hores, i que per això “cal conèixer molt bé els empleats”.

Cargando
No hay anuncios

Beneficis

“Si descanses més, desconnectes més i quan tornes a la feina ets més productiu”. Així de senzill és per a Gina Aran, que explica que poder estar més temps amb la família, els amics, dedicant estona al que ens agrada, “té un impacte molt positiu en la salut emocional, fa que estiguem més contents, i, per tant, quan estem a la feina treballem més i millor”. Ella assegura que “totes les vegades que una empresa ha experimentat mesures de flexibilitat donant als treballadors més capacitat per escollir, els resultats han sigut molt positius pel que fa a productivitat, perquè un treballador que pot triar com adaptar la seva vida laboral a la seva vida personal és més feliç”.

Cargando
No hay anuncios

Per a Pere Vidal, la fórmula té grans beneficis per als treballadors, “perquè tota mesura que afavoreix el descans té beneficis, sobretot perquè evita riscos psicosocials derivats de l’estrès laboral”, destaca. I també té beneficis per a l’empresa. “Si amb aquesta mesura millora la ràtio de productivitat dels treballadors ja és un benefici”, apunta Aran, a part de la disminució d’absentisme i baixes per estrès i l'augment de la implicació dels treballadors. A més, la fórmula de treballar quatre dies és també positiva perquè afavoreix “la valoració dels empleats per objectius o projectes realitzats, i no per unitat de temps, que és la base de la cultura del presencialisme”.

Escalfar la cadira

Precisament aquest presencialisme és el condicionant que els tres experts citen com a gran impediment per poder aplicar aquest tipus de fórmules de treball flexible a l’Estat. “Aquí encara som molt lluny d’això”, diu Gina Aran. “Som molt de fer jornades maratonianes, de parar molta estona per dinar i sortir tardíssim. Tot això s’hauria d’acabar per començar a pensar en alternatives com la de Nova Zelanda”, apunta. Anna Ginés hi està d’acord i fa la mateixa anàlisi: “Aquí hi ha encara una cultura laboral molt presencialista que és molt negativa, ja que Espanya té els índexs de productivitat més baixos de la Unió Europea, tot i que els seus treballadors són dels que es passen més hores a la feina”, diu. “Algunes empreses ja ho estan canviant 'de facto', perquè han vist que treballar per objectius és millor per a l’empresa. És evident que escalfar la cadira no vol dir ser més productiu”. Tot i això, ella apunta que fa molta més formació “en directius, caps i caps intermedis” perquè “siguin més sensibles a la flexibilitat, al teletreball, a les reduccions de jornada... per evitar que qui no és sempre a la feina o marxa a la seva hora estigui mal vist”.

Cargando
No hay anuncios

Aran posa com a exemple de les diferents cultures laborals aquest fet de sortir a l’hora. “Als països nòrdics i anglosaxons tothom surt a l’hora que li toca, cada dia, i qui no ho fa està molt mal vist, perquè s’entén que aquella persona ha de fer més hores perquè no sap fer bé la seva feina i necessita més temps que els altres”. Segons aquesta experta, aquí hem de fer un primer pas i és “passar de la cultura presencialista a la meritocràtica, i un cop haguem canviat aquesta mentalitat començar a pensar en altres mesures”. Tots tres, a més, coincideixen que cal modificar i eliminar algunes inèrcies laborals que ens fan perdre molt de temps, com “la pausa eterna per dinar, les reunions improductives, les interrupcions constants o la falta de priorització de les tasques”. Hi ha, per tant, encara molta feina a fer fins a arribar a la setmana de quatre dies.