06/12/2016

Teràpia de grup amb Arda Turan d’estilet

Cap / D’esportsEl xut sec d’Arda Turan va entrar fregant el pal de la porteria de Sommer. Era el 3-0 i el turc, amb aquella rialla de noi entremaliat de barri, buscava amb la mirada Aleix Vidal, que s’havia fet un fart de pujar la banda dreta, amunt i avall, jugant el seu millor partit vestit de blaugrana. Arda Turan, que feia setmanes que no marcava, i Aleix Vidal, l’home que va arribar a demanar poder-se casar el cap de setmana del partit d’Anoeta perquè no entrava mai als plans de Luis Enrique, no van desaprofitar l’oportunitat de carregar-se d’autoestima en l’última nit de futbol europeu al Camp Nou aquest 2016. El turc va ser el gran protagonista amb tres gols, i si en els anteriors Aleix Vidal havia tingut pes, en el tercer l’assistència la va donar Paco Alcácer.

Un Barça més suplent que titular, però liderat per Messi i Iniesta, va martiritzar un Borussia Mönchengladbach que va sortir al Camp Nou amb una sola idea: no ser golejat. I normalment, quan algú juga pensant així acaba golejat. No falla. El Barça es va cruspir un Borussia d’esperit pobre per tancar una bona primera fase i dilluns que ve entrarà com a primer de grup al sorteig dels vuitens de final. Luis Enrique deia que no li importava gaire guanyar, que preferia jugar bé, recuperar sensacions, créixer com a col·lectiu. I la jugada va sortir rodona, amb el bon joc que volia el tècnic asturià i el resultat que necessitava l’ambient per oblidar el vol sense motor de Sergio Ramos del cap de setmana. Qui havia de carregar les cames de minuts ho va fer. Qui necessitava una bona actuació la va tenir. Cillessen no va rebre gols; Marc Cardona, el lleidatà criat a Andalusia, va debutar a Europa, i André Gomes va jugar a un nivell alt. Van faltar dues coses: un altre gol de Messi per igualar el rècord de Cristiano Ronaldo d’onze gols en sis partits de la fase de grups, i el primer gol d’Alcácer. Però el davanter, com a mínim, va donar assistències, amb més presència que en altres partits. La perfecció no existeix, però va ser una nit rodona.

Cargando
No hay anuncios

Luis Enrique ja havia dit que Messi jugaria, i així va ser. A més, va fer-ho acompanyat d’Iniesta, l’home que té la capacitat d’endolcir partits aparentment amargs, com aquest, en què ja no hi havia res en joc a nivell de classificació. Ell i Messi van demostrar que per ser el millor del món no només cal sumar estadístiques individuals: també cal fer bons els teus companys. El Barça, amb un ritme constant però sense fer més del que calia, va espolsar-se les pors, va fer teràpia de grup i va convertir el Borussia en una joguina, cosa que va provocar la decepció dels més de 6.000 aficionats alemanys presents a la graderia, cada cop més callats en veure l’actuació dels seus jugadors. Tant al camp com a la graderia, la veu blaugrana va sonar més forta, amb Arda Turan marcant un trio de gols a la porteria de la graderia d’animació després que Messi hagués fet el seu desè gol a la fase de grups a la primera part, amb una jugada en què ell ho havia fet absolutament tot excepte donar-se l’assistència. Messi és el millor, però encara no pot trencar totes les lleis de la física, i va ser Arda Turan, molt actiu jugant a dalt, a la davantera, qui li va cedir la pilota per batre per primer cop el porter suís Sommer.

Cargando
No hay anuncios

Luis Enrique va insistir al centre del camp amb André Gomes, que cada cop té més ritme i va millorar molt amb Iniesta al seu costat. Bé en la pressió i endollat, el portuguès es va sentir còmode en un centre del camp on Denis Suárez, molt actiu i associant-se amb Aleix Vidal, també va poder sentir-se protagonista. Un Barça alternatiu que s’estirava molt per la dreta, on Aleix Vidal es va deixar anar, sense pensar en els dies en què estava trist o emprenyat, oferint una sortida clara i guanyant cada duel defensiu. Per al futbolista de Puigpelat sentir el públic aplaudint els seus esforços en defensa era música celestial. Aleix es deixava anar, ja que Mascherano i Umtiti van imposar la seva llei en defensa, amb Lucas Digne més tímid per l’altre lateral, limitant-se a fer el que calia, sense alegries ofensives.

Ben cert que el Borussia va ajudar, però el Barça va aprofitar-ho per fer festa grossa. Luis Enrique també va pensar en el futur i va donar descans a Iniesta, a qui cal cuidar ara que ha tornat carregat de regals per als seus companys, i va permetre a Rafinha reivindicar-se. I després va fer debutar a Europa el jove Marc Cardona, que va donar-ho tot en els minuts que va tenir per sentir-se protagonista. A diferència del partit contra l’Hèrcules de la Copa, els suplents del Barça van fer de titulars, com si els estimulés sentir-se part d’un equip on juguen Messi i Iniesta. Un equip que ha reaccionat com cal al cop rebut al clàssic.