02/01/2017

Tecnonecrològiques del 2016

L’acumulació de defuncions sonades durant les últimes setmanes del 2016 ha fet que l’apartat necrològic dels resums informatius anuals vagi ple d’artistes i polítics. Per això crec especialment pertinent mantenir la meva tradició anual ( 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 ) de recordar personatges potser menys populars, però que han afectat tant o més les nostres vides gràcies a les seves aportacions tecnològiques. En el mateix any que ha mort Simon Ramo (1913), el pare dels míssils balístics intercontinentals que van sostenir la Guerra Freda, he preferit destacar altres persones.

David Bowie (1947)

Tot i això, cal incloure a la llista algú que apareix a les altres. Molt abans de Facebook i Spotify, Bowie va crear el 1997 el servei BowieNet, una comunitat digital de pagament en què els seus seguidors podien accedir a continguts exclusius i interactuar amb l’artista. Va ser la primera gran estrella que va veure les possibilitats de la xarxa per arribar directament a l’audiència. Al contrari, per cert, que Prince, també traspassat aquest any, que perseguia judicialment qualsevol edició digital de la seva música.

Ray Lakeland (1921)

Gràcies a Periscope i Facebook Live, qualsevol usuari de smartphone pot emetre vídeo en directe a tot el món. Però per tenir imatges de qualitat, les emissores de televisió han de desplaçar unitats mòbils. Lakeland va ser el primer productor que va fer sortir les càmeres dels estudis, el 1959, per transmetre l’acte d’avarada del vaixell RMS Windsor Castle. L’any següent va fer muntar una càmera al sostre d’un cotxe per seguir des del costat de la pista l’avanç dels cavalls participants a la cursa Grand National.

Cargando
No hay anuncios

Artur Fischer (1919)

El nom de Fischer és conegut per qualsevol que hagi hagut de penjar un quadre a la paret: va construir un imperi empresarial al voltant dels tacs expandibles de plàstic per a bricolatge, creats el 1958. No són un invent seu: el suec Oswald Thorsman els va patentar un any abans. Però entre les més de 1.100 patents registrades per Fischer -més que Thomas Edison- n’hi ha una altra d’igualment popular: la del flaix elèctric sincronitzat amb l’accionament de l’obturador de la càmera fotogràfica.

Ray Tomlinson (1941)

Les nostres adreces de correu electrònic porten una arrova entre el nom d’usuari i el del servidor perquè Tomlinson va considerar que representava internet com un lloc on la gent viuria. També va definir el format dels camps de remitent, assumpte i data dels missatges. Avui ens comuniquem més per xarxes socials, però encara ens cal una adreça electrònica per donar-nos d’alta, si més no mentre el número de mòbil no s’imposi com el nostre identificador digital principal.

Cargando
No hay anuncios

Marvin Minsky (1927)

L’aposta actual dels gegants tecnològics per la intel·ligència artificial beu directament del treball de Minsky, que considerava el cervell com un conjunt d’agents autònoms especialitzats en tasques com la gestió del coneixement o el tractament de les imatges, que interactuen entre ells i que es podrien arribar a reproduir amb màquines, dotant-les de capacitat de raonar. Minsky va ser un dels fundadors del MIT Media Lab i va assessorar Stanley Kubrick en el guió de la pel·lícula 2001, en què l’implacable ordinador HAL 9000 parla per indicació seva.

Seymour Papert (1928)

Coincidència o no, aquest any també ens ha deixat un altre dels tres professors que van crear el MIT Media Lab l’any 1985. Prèviament, ja s’havia significat com a pioner de l’aplicació dels ordinadors a l’ensenyament, desenvolupant les teories del pedagog Jean Piaget. Va crear el llenguatge Logo i va promoure la campanya One Laptop per Child per proporcionar un ordinador a cada nen del Tercer Món. Les joguines robòtiques de Lego es diuen Mindstorm en homenatge al títol d’un llibre de Papert.

Cargando
No hay anuncios

Jemma Redmond (1976)

Les bioimpressores en 3D desenvolupades per Redmond costen fins a 10 vegades menys que les bioimpressores convencionals i són les primeres que poden imprimir òrgans amb cèl·lules vives de fins a 10 materials diferents, com per exemple teixits amb els vasos sanguinis corresponents, perquè els cirurgians els puguin implantar als pacients. La inclusió de Redmond en aquest recull també em serveix per destacar un any més la nul·la presència femenina en les generacions anteriors d’innovadors.

Andrew Grove (1936)

Aplicant el lema “Només sobreviuen els paranoics”, Grove va situar Intel com a líder mundial de la fabricació de microprocessadors, renunciant a competir amb les firmes orientals en la producció de xips de memòria. Gairebé tots els ordinadors personals actuals porten un cervell d’Intel, però Grove no va saber veure a temps l’evolució cap als smartphones, tot i que observava de prop aquest sector: el recordo passejant d’incògnit entre els estands del Mobile World Congress quan encara es feia a la Fira de Montjuïc.

Cargando
No hay anuncios

George Martin (1926)

Entre els artistes que li va tocar produir mentre estava en nòmina de la discogràfica EMI hi havia quatre nois de Liverpool amb moltes idees musicals i sonores que ell es va encarregar de transformar en la discografia de The Beatles, el grup més popular de la història. Als estudis d’Abbey Road, Martin va innovar en camps com la reproducció de cintes a velocitat variable i marxa enrere i l’ús creatiu dels magnetòfons de quatre pistes. Sembla impossible que amb equips tan bàsics s’enregistressin obres mestres com Sgt. Pepper’s.

Alan Bell (1949)

Els CD i els DVD que van desplaçar els vinils i els videocassets com a suport de la música i el cinema fins que van arribar Spotify i Netflix es basen parcialment en la tecnologia de disc òptic creada per l’equip de Bell als laboratoris de RCA. Posteriorment Bell va aplicar els suports òptics a l’emmagatzematge de dades per a IBM. I a partir dels anys 1990 es va centrar en la unificació dels diversos formats rivals de DVD, inclosa la definició del sistema de protecció anticòpia, decisiu perquè els grans estudis acceptessin distribuir les seves pel·lícules en el nou suport.

Cargando
No hay anuncios

I també...

En format breu, altres innovadors destacats que han traspassat durant l'any 2016:

  • Robert Fano (1917). Impulsor dels ordinadors interactius que poden atendre diversos usuaris al mateix temps.
  • Ann Caracristi (1921). Analista de criptografia. Directora adjunta de la NSA (l'agència de seguretat nacional dels EUA) entre 1980 i 1982.
  • David Bunnell (1947). Fundador de les revistes Personal Computing, PC World, PC Magazine i MacWorld, que van popularitzar la informàtica entre els consumidors.
  • Jay Forrester (1918). Creador de la dinàmica de sistemes, disciplina bàsica en videojocs com Sim City.
  • Erich Bloch (1925). Va participar en la creació del sistema operatiu 360 per als mainframes IBM.
  • Tom Perkins (1932). Fundador de KPCB, una de les firmes de capital risc més influents de Silicon Valley.
  • Blake Kirkorian (1967). creador de la SlingBox, el primer dispositiu per veure la tele de casa amb el mòbil des de qualsevol lloc.