La veritat
Amb quina frase voldries que et rebessin al paradís? La pregunta em ronda pel cap des que vaig veure la pel·lícula La verité. Un periodista li pregunta això a Fabienne, una de les grans estrelles del cinema francès, acostumada a l'èxit i a l'aplaudiment, terriblement displicent amb la gent que l'envolta. Un personatge que la gran Catherine Deneuve fa creïble des del primer minut de la seva aparició a la pantalla.
Fabienne no respon la pregunta que el periodista li planteja tímidament enmig d'un qüestionari al començament de la pel·lícula. I tampoc ho fa al final, quan ja l'hem conegut a ella i n'hem vist les llums i les ombres. La protagonista ens fa saber simplement que ja sap la resposta, que ja sap què voldria que li diguessin a l'arribar al paradís, però no ens ho aclareix. Perquè La verité, com les bones pel·lícules i les bones novel·les, més que oferir respostes, ens proposa preguntes.
Al costat de Catherine Deneuve hi ha Juliette Binoche, esplèndida com sempre, donant vida a la filla de la diva, que oscil·la permanentment entre la rancúnia i l'adoració; el seu marit, interpretat amb solvència per Ethan Hawke, i la filla de la parella, la joveníssima actriu Clémentine Grenier, que actua amb una naturalitat sorprenent.
Tot aquest talent treballa a disposició del director japonès Hirokazu Koreeda, que també ha escrit el guió amb Léa Le Dimma. Llegeixo que Koreeda anava per novel·lista i que els temes sobre els quals li agrada reflexionar són la memòria i la pèrdua. Que el Festival de Venècia va descriure el seu art com “caminar sobre una corda fluixa cinematogràfica que gairebé imperceptiblement canvia entre territoris ficticis i reals, entre la narració i la invenció, entre allò que és privat i allò que és públic”.
És una descripció que s'ajusta del tot a la seva última pel·lícula. A La verité, el director et manté tota l'estona en tensió sobre què és veritat i que no ho és. I et fa preguntar-te si això –què és veritat i què no– en realitat importa gaire.
Si en teniu l'oportunitat, aneu a veure La verité. I per cert, quan arribi al paradís voldria que em rebessin amb la frase: "Els que vas estimar i has enyorat tant ja t'esperen". I vosaltres?