Shakespeare i Donnellan, un binomi infal·lible

Girona‘Nit de Reis’ TEATRE MUNICIPAL DE GIRONA 12 D’OCTUBRE

No podia començar amb més bon peu, el festival Temporada Alta. Shakespeare i Declan Donnellan són un binomi amb totes les garanties, i és una gran sort que en un any hàgim pogut gaudir de les dues companyies que el director britànic sosté al seu país i a Rússia, tot i que en cap dels dos casos han visitat Barcelona. Si al febrer la formació anglesa de Cheek by Jowl presentava a l’Auditori de Sant Cugat un esplèndid i lluminós Conte d’hivern, a Girona el públic vagaudir amb la companyia russa en una de les comèdies d’embolics i transvestisme més divertides del Gran Bard, Nit de Reis. El públic la va rebre amb aplaudiments quan començava la funció i la va acomiadar dret en acabar.

Tant a Nit de Reis i Conte d’hivern com en altres produccions de Cheek by Jowl destaca l’immens treball dels actors i la senzillesa i essencialitat del plantejament escenogràfic de l’habitual col·laborador de Donnellan, Nick Ormerod.

Actors, actors, actors. Grans actors; en aquest cas, tot un elenc masculí com a l’època de Shakespeare que Donnellan situa en una mateixa tessitura i aconsegueix que fins i tot quan callen i estan quiets segueixin en el paper. Cal afegir el talent del director per ficar-nos en la convenció del joc teatral des de la primera escena, i seguidament la intel·ligència per resoldre les següents escenes amb sorpresa i eficàcia i amb una meravellosa plasticitat en les composicions de grup, ja sigui a la conxorxa dels clowns o en el descobriment de l’equívoc. Al primer acte de Nit de Reis, Donnellan mesura la comicitat dels quatre pallassos (el senyor Andreu, el nebot Tobies, la criada Maria i el foll Feste) i posa un agraït somriure a la cara de l’espectador, i és en el segon on porta a l’extrem el joc de l’humor que provoca la rialla i amb ella la felicitat sense renunciar a alguns anacronismes i a l’exageració, com en el cas del poruc i babau senyor Andreu. I finalment, una vegada i una altra hem de parlar de partitura, d’un director que uneix sota la seva batuta tots els elements (fabulós vestuari amb ressonàncies del món de Txékhov) i controla el ritme per arrossegar-nos del començament a la fi. Quin goig!