22/03/2016

La seva sang (conte de Setmana Santa)

Jesucrist diu: “Preneu aquest vi que és la meva sang”. I els deixebles, asseguts a la taula amb estovalles blanques, envinen les copes i se’n serveixen. El del seu costat, Jaume, fa: “No hi ha copes de tast? Aquestes copes són copes negres. Vol dir que és un tast a cegues, doncs? No, no. Per mi OK”. I Jesucrist es recull els cabells amb una goma que duia al canell i insisteix: “Aquest vi és la meva sang”. Però Andreu, a la seva dreta, toca l’ase i replica: “La meva sang, la meva sang... Ja us esteu passant amb els noms divertits per a les ampolles de vi”. Tots ensumen en silenci, fins que un d’ells diu: “Està molt tancat”. I tots fan que sí. “No tens un decantador?”, li pregunta Pere. I Jesucrist, sense fer-li cas, insisteix: “És la meva sang”. Llavors, Marc, apunta a la llibreta: “Color sang, opulent. Cuiro. Massa fusta”. I Felip, després d’una ensumada, declara: “No em queda clara l’anyada. Diria que té uns 33 anys però fa de mal dir...”

Tots beuen. “És molt elegant i molt sedós”, fa Mateu. “Però li falta rodonesa. No té l’opulència d’un D.O. Galilea però en té la verticalitat”. I Jesucrist insisteix: “Beveu. És la meva sang”. I afegeix: “I també preneu aquest pa que és el meu cos”. Això fa que, de seguida, Simó protesti: “Gràcies pel pa, però per netejar-nos la boca hauria preferit uns picos de tota la vida. No ho dic perquè t’ofenguis, però com que ets tu el que està dirigint el tast...”

Cargando
No hay anuncios

Llavors Jesucrist diu: “Us haig d’anunciar que un de vosaltres em trairà”. I Judes avergonyit abaixa el cap. “Seré jo, mestre”, mormola. I afegeix: “Perdoneu-me, mestre, però efectivament sóc un traïdor. Sabia que el vi que ens oferies era negre i, tot i així, he encarregat un menú de peix i marisc...” Els altres se’l miren horroritzats. S’acaben les copes i amaguen el cap entre les mans. Criden: “Noooo!”