La segona oportunitat

Obama va recordar als congressistes, la meitat dels quals són milionaris, que als Estats Units un cap de família que cobri el sou mínim (uns 11.500 euros a l'any) viu per sota dels límits de la pobresa. I que, sense una educació preescolar de qualitat, la canalla -sobretot la més pobra- estarà condemnada a una vida d'horitzons limitats. Va defensar la inversió en recerca: "Si no hi ha bones idees no fabricarem bons productes"; el respecte per les pensions ("No hauríem de fer promeses que no puguem complir, però hauríem de complir les promeses que ja hem fet"), i una reforma migratòria integral. Res d'austeritat ("La reducció del dèficit per si sola no és un pla econòmic"). Però ara ve el més difícil: que el discurs social es transformi en acció legislativa. Obama té tot un mandat per passar de les veritats a les lleis, i en el primer període no ho va aconseguir.