01/07/2019

Informació i propaganda

Vull sostenir la tesi que l’actual producció i circulació d’informació cada vegada està més supeditada als debats ideològics del moment. Dit amb contundència: costa distingir què és informació i què és propaganda, particularment quan va lligada a la defensa de “bones” causes. I, en conseqüència, cada vegada és més difícil tenir informació del que no forma part del corpus de “problemes” que estableix la ideologia dominant, ja sigui sigui de caràcter reaccionari en uns cercles o bé progressista en d’altres.

Es podria dir, en certa manera, que la informació està seguint els patrons evolutius de la publicitat. D’anunciar objectes per les seves característiques i avantatges es va passar a vincular-los amb l’aspiració a determinats estils de vida. Després, els objectes van haver de transmetre emocions. I en els últims anys han promès experiències. Molta de la publicitat actual encara se situa en aquestes dues darreres fases. Poques vegades un vehicle ofereix seguretat o potència: allò que ara proporciona són emocions vitals i experiències insòlites.

Cargando
No hay anuncios

Darrerament, però, el nou patró és el de la publicitat “amb causa”. Van començar les companyies energètiques amb anuncis a favor de la sostenibilitat ambiental, just el contrari del que provoquen. Una bona estratègia de dissimulació. S’hi ha afegit la banca, que després d’anys de promoure l’avarícia, en lloc d’oferir interessos ara parla i reflexiona venent-nos filosofades d’autoajuda. En la mateixa línia de disfressar allò que s’és, hi ha un grup mediàtic que associa la seva imatge –la web corporativa sembla la d’una ONG– amb el compromís en l’ús responsable de les xarxes. Entretant, els seus canals de televisió es dediquen a anunciar empreses de joc per internet, un dels riscos més perillosos en aquest terreny. I, com a darrera a novetat de l’estiu, estem veient com es pot anunciar cervesa sense ni haver de parlar de cervesa: simplement cal identificar la marca amb una bona causa.

Doncs bé: a manca d’una recerca sistemàtica que permeti afirmar-ho de manera definitiva, sostinc que aquesta evolució que va de posar el focus en els fets a posar-lo en el principis està marcant l’estil del nostre sistema informatiu. Ja no n’hi ha prou amb ser davant d’un esdeveniment greu que trenqui la normalitat quotidiana per definir l’agenda informativa d’un mitjà, sinó que cada vegada més són les grans causes les que determinen la importància d’un fet i la seva jerarquia informativa. I els mitjans, més que portadors de notícies, s’han convertit en advocats de bones causes. Simplificant: hi ha el risc que un incendi ja no sigui tan rellevant per allò que ha destruït com per la desolació emocional provocada i, sobretot, per haver il·lustrat la realitat del canvi climàtic.

Cargando
No hay anuncios

No hauria de fer falta que digués –però cal evitar malentesos– que aquí no discuteixo la bondat de les causes que es defensen. Qui pot –en el meu entorn– no compartir la importància d’acabar amb les discriminacions de gènere, de combatre el canvi climàtic, de defensar el consum sostenible i reduir la petjada ecològica? Qui pot no estar d’acord en denunciar la dificultat d’accés a l’habitatge, l’exclusió social o el risc de pobresa?

La pregunta, però, és si la rellevància d’una informació ha d’estar predeterminada només per la causa que contribueix a defensar. La qüestió és si passa res fora d’aquest corpus de problemes que es consideren legítims i dignes de ser discutits, de ser reconeguts, i que varien –per cert, molt ràpidament– segons la consciència social de cada moment. L’interrogant és fins a quin punt el principi que es defensa condiciona la qualitat –gosaria dir la 'veritat'– de la informació. ¿No trobeu que hi ha una sobrecàrrega moralitzadora en els relats informatius que ens arriben que pot acabar provocant el contrari del que es proposen? La meva preocupació, en definitiva, és saber fins a quin punt la bondat d’una causa justifica convertir la informació en propaganda.