27/12/2020

Salt endavant

FINAL. El 2020 ha estat un any d’absències, de distàncies físiques i espais buits, de bombolles, i de recomptes macabres i dolorosos. Un any d’acceleració digital i frenada econòmica, de cooperació en recerca, confrontacions de sistemes polítics i emergències socials i financeres. El 2020 sempre anirà lligat a la pandèmia, a aquell virus que des de Wuhan es va escampar arreu d’un món interconnectat. És la traca final d’una hiperglobalització que s’ha revelat insostenible i que ara sembla enfilar un canvi d’època.

El 2021 comença la transició: amb l’arribada de la vacuna i la sortida de Donald Trump; amb una nova consciència d’interdependències que ho determina tot, des de la confrontació accelerada amb la Xina fins a la necessitat de trobar respostes compartides a les amenaces globals -del covid-19 al canvi climàtic-. El destí del món està més interrelacionat que mai: en la velocitat de contagi (en la salut i en el malestar social); en unes cadenes de subministraments que ens han fet sentir vulnerables en plena emergència; en l’erosió democràtica que comporten les desigualtats creixents, i en la necessitat d’una governança global a l’altura dels nous desafiaments.

Cargando
No hay anuncios

UNITAT. L’emergència ha fet créixer la Unió Europea. Ha fet sortir el millor i el pitjor d’una UE que també s’ha transformat aquest any. De la desorganització inicial al salt endavant federalitzant d’aprovar un nou pressupost comunitari ambiciós i la possibilitat de mancomunar el deute per pagar els fons de recuperació de la pandèmia. En el moment de màxima fragilitat, la UE ha estat capaç d’aprendre dels errors comesos en aquesta concatenació de crisis que arrossega, i fer un esforç de cohesió i generositat política.

El mateix ha passat amb el Brexit. La negociació amb el Regne Unit per establir com serà la futura relació entre Londres i Brussel·les ha estat molt més que un exercici de contenció de danys. És el final d’una Unió Europea on ningú creia que hi hagués millor vida fora dels seus límits, però també és una lliçó apresa de la força d’una retrobada unitat, que ha apuntalat la posició negociadora de la UE i ha esmorteït qualsevol temptació de seguir l’exemple britànic. Brussel·les respira avui alleujada des de la discreció. Al cap i a la fi, la sortida d’un soci tan important com el Regne Unit sempre serà una derrota. A l’altra banda del canal, Boris Johnson canta victòria amb els braços ben oberts davant un país que avança somnàmbul cap a un nou procés desintegrador.

Cargando
No hay anuncios

CONSCIÈNCIA. Comença un any de transició. L’any que posarà les bases per al món que ve. Però, sobretot, el 2021 arrenca amb una promesa: la de començar a revertir els efectes devastadors de la pandèmia. Les vacunes són el símbol de l’esforç científic, l’aposta per la recerca i la cooperació internacional. La Unió Europea ha cuidat el simbolisme d’una arrencada conjunta de la campanya de vacunació col·lectiva. Una resposta concertada i solidària. La Comissió ha aconseguit coordinar la compra de les dosis i evitar així la cursa de tots contra tots que es va viure durant les primeres setmanes d’irrupció del coronavirus a Europa.

La por i la vulnerabilitat que hem sentit durant aquest any ens han deixat una nova consciència col·lectiva que caldrà cuidar. Queden encara moltes ferides. Molts costos socials, econòmics i sanitaris que trigarem a superar. Però aquest diumenge, amb aquestes primeres dosis, hem fet un salt endavant esperançat.