Rahola aconsella Évole

La qüestió islàmica fa anar de bòlit Jordi Évole. La setmana passada va visitar Qatar per analitzar els nivells de felicitat, i aquest diumenge va comprovar el baròmetre de la islamofòbia deu anys després de l'11-S.

No hi va faltar l'omnipresent Pilar Rahola, de qui va aconseguir treure'n la millor imatge. Rahola va esperonar Évole a entrevistar l'i mam de Lleida amb una advertència: "Et dirà mentides, perquè s'han après molt bé els discursos". La frase va quedar en el nostre subconscient en tot el que vam veure després.

Jordi Évole va endinsar-se en els grups islàmics de Lleida. Fantàstica l'escena en què l'amo d'un bar adverteix que la papereria del davant, regentada per musulmans, és una tapadora estranya: "Vés a fer-hi fotocòpies, que ja veuràs com et diran que no funciona la màquina". I va passar. Vam tenir la sensació que el periodista ens estava conduint al centre mateix de confabulacions radicals. Vam recuperar el millor Évole veient la naturalitat i col·loquialitat amb què tractava un imam de poca confiança. El va acabar portant al límit fins que va oferir-nos el contrast: la mesquita moderada de Lleida. Un exercici equilibrat que va permetre a l'espectador treure les pròpies conclusions.

El més delicat va ser el plat fort final: un musulmà detingut a Guantánamo i extradit a Espanya que diu que va ser capturat injustament a canvi de diners. La conversa ens va omplir de dubtes i seria complicat establir què ens semblava cert, fals i maquillat. Però Évole prefereix que els seus testimonis es retratin per tot un conjunt d'actituds i no jutja sobre la marxa. Així aconsegueix que s'expressin amb llibertat i mostrin el seu vessant més sincer. L'home va acabar advertint que els Estats Units pagaran per tot el que estan fent. I vam deixar de considerar-lo la víctima indefensa de l'inici. Un final ple de suspens. I uns espectadors amb nous arguments però també més interrogants. És la tele que ens fa avançar.