28/05/2015

Un progrés molt desigual, lluny dels objectius del Mil·lenni

Director d’Oxfam Intermón a CatalunyaÉs encoratjador veure la disminució de la xifra de persones que passa gana al món, però cal fer algunes consideracions.

Primer. La FAO ha fet uns lleugers canvis en els càlculs i criteris i no es poden comparar exactament les dues xifres, ja que han donat menys gent que els càlculs anteriors.

Segon. Si bé ha disminuït el nombre de gent que passa gana, s’ha desaccelerat el ritme al qual disminueix la xifra. La disminució està molt focalitzada en països emergents com la Xina i el Brasil i molt alentida a l’Àfrica, per exemple. És un progrés molt desigual. La desigualtat, l’acaparament de terres i els biocombustibles són algunes de les causes de la desacceleració. Ara mateix, a l’Àfrica cada segon s’acapara la terra equivalent a un camp de futbol. Atacar d’arrel aquestes causes és estratègic, urgent i primordial.

Cargando
No hay anuncios

Tercer. Les xifres en valor absolut, si bé són més positives que l’any anterior, no reflecteixen la vulnerabilitat de milions de persones a moltes zones del planeta que destinen el 70-80% dels ingressos a l’alimentació. Qualsevol mínim canvi de preus -com ja va passar el 2008- tindria conseqüències catastròfiques en poc temps.

Quart. És indignant i moralment inacceptable que 800 milions de persones passin gana al món sabent que tenim els mitjans per acabar amb aquesta xacra. Hem quedat molt lluny dels 500 milions que fixaven els Objectius del Mil·lenni, tot i ser un objectiu modest. I més sabent que una part important de la població té sobrepès o inverteix quantitats inversemblants en dietes.

Cargando
No hay anuncios

Cinquè. El sistema alimentari mundial cal que faci canvis seriosos si volem solucionar el problema. Al món hi ha menjar suficient perquè 10.000 milions de persones tinguin els mínims essencials o per només 1.500 milions en funció de les dietes. Altre cop la desigualtat. La gran indústria alimentària està més preocupada pels beneficis que pel sistema alimentari mundial i això és un greu problema de legitimitats entre els interessos particulars de poques empreses i els drets de les persones pel sol fet de ser-ho.

Sisè. És important que els estats es situïn al món tenint en compte la resta. Sense una visió global, el govern local és irresponsable i poc ètic.