14/06/2018

Prioritzar la mirada i encetar una llibreta

Periodista I Entrenadora“No podràs veure-ho tot”. Aquesta és, potser, la primera gran frustració que s’ha d’acceptar quan ets a la banqueta. Per molt que miris i per ràpid que ho facis, el joc anirà passant i els teus ulls amb prou feines podran percebre un parell de coses ben concretes. On és la pilota i què fan els jugadors o rivals propers. O miraràs on tens la jugadora allunyada o on la tenen ells, i ajustaràs, si t’interessa, el metre de més o de menys que consideris que li falta per ser a lloc. Miraràs on s’ubica el gruix del joc i com t’afecta en funció d’on -o de com- tinguis posicionat el teu equip.

Són moltes coses. Massa. Afrontar un Mundial amb ulls d’entrenadora em genera, gairebé, la mateixa frustració que ser a peu de camp donant consignes. I és el mateix que em passa cada cop que comença una nova temporada, i ja fa uns anys que em persegueix el mateix fantasma: com m’ho apunto tot? O, més ben dit, com ordeno al màxim possible el que soc capaç de veure?

Cargando
No hay anuncios

Quan arriba la primera jornada, com ahir el Rússia-Aràbia Saudita, inauguro una llibreta. El meu jo intern digital em reclama un Excel o qualsevol opció en línia que sigui molt més funcional, però sempre acabo amb el paper i el boli. Doncs llibreta d’inici. La primera pàgina sempre és la més delicada. M’he fet una plantilla abans, al cap i en brut, per decidir quins ítems m’interessaran. Començo per la disposició. L’estructura serà clau, i més tenint el record de les línies de tres i carrilers que s’anaven repetint al passat Mundial del Brasil.

D’acord. Disposo un 4-2-3-1 contra una mena de 4-5-1. Arrenco amb la missió de prioritzar bé la mirada. Però el partit és trepidant. Va, i va, i hi torna a anar. No sé si és la inestabilitat defensiva dels saudites o l’efecte del debut, però Rússia trenca constantment a l’espai. Ruptures i més ruptures.

Cargando
No hay anuncios

El primer gol és d’estratègia. En segona acció, però de pissarra. Golovin recull la caiguda d’un refús i els companys es tornen a repartir zones de remat. Els meus ulls se centren en el número 4 rus. És qui enfonsa un dels defensors, per anul·lar el fora de joc i permetre l’entrada de dos companys.

Com ho apunto, això? No ho he resolt i ja apareix l’altre problema. Es lesiona el 9 i entra Txeritxev. Anoto el canvi. Però resulta que és una d’aquelles substitucions que desplaça altres jugadors de posició. L’estrella Golovin passa a la mitja punta i identifico el mateix patró en l’atac rus: intueixo que al tècnic Txertxésov li agraden els extrems hàbils per l’esquerra, perquè l’ex del Madrid i actual jugador del Vila-real explota des d’allà. El seu retall en el 2-0 és exquisit. L’hi faciliten els defenses, desesperats en l’intent d’evitar el xut amb la cama destra i que cauen a terra com fitxes de dòmino. Penso com n’és de difícil mantenir el cap fred quan t’estan a punt de fer un gol!

Cargando
No hay anuncios

Tampoc sé com apuntar-m’ho, això. ¿Vols dir que cal una llibreta?, em demano. Resolc que, d’inici, sí. Serà com quan cantes l’alineació i exposes el pla de partit. Després es juga. I s’exhibeix Txeritxev, et marquen un altre suplent i el teu crac et clava la falta. Ben estrenada la llibreta.