La pissarra del Granada-Barça

BarcelonaL'estadi del Nuevo Los Cármenes treu sempre el millor de Luis Suárez. A banda dels tres gols de l'última Lliga, ara s'hi haurà de sumar la brutal exhibició de l'uruguaià, decisiu perquè aquest diumenge el Barça s'endugués els tres punts de Granada (1-4). La seva actuació ha sigut completíssima, un reguitzell de recursos ofensius que han permès als blaugranes, vestits avui amb el 4-3-3 de 'sempre' i amb André Gomes fent d'extrem dret i Rafinha d'interior esquerre (fins a la lesió del brasiler, que ha donat el torn a Alcácer), tombar les proteccions dels andalusos.

Suárez ha fet absolutament de tot: ha provat desmarcatges en ruptura a l'esquena de la defensa local, que intentava avançar metres per no enfonsar-se dins de la seva àrea.

Ha utilitzat el seu poder d'intimidació per fixar els centrals i donar la màxima profunditat possible al seu equip. Lombán anava boig per defensar-lo.

Conscient d'això, i aprofitant-se del fet que avui no hi havia Leo Messi, ha explotat els espais interiors com no sempre es permet fer, per la presència de l'argentí. I ha sigut capaç de rebre allà en diverses ocasions, tant per orientar el seu control i encarar a porteria, com en accions de rematada directa a la frontal.

Però les dues accions més brillants són les del 0-1 i l'1-2. En el primer cas, perquè busca un desmarcatge ferotge que Jordi Alba llegeix a la perfecció i, en el segon, perquè treu petroli del duel amb Lombán per assistir Paco Alcácer i deixar-lo sol davant Ochoa. Fins i tot intervé, en format lluita, en l'1-3 que sentencia el partit.

I, tot i així, no serà just reduir-ho tot de la victòria blaugrana al partit de Luis Suárez. En general, l'actuació de l'equip ha sigut molt completa, malgrat les dificultats que ha acabat plantejant el Granada, especialment en els moments posteriors a l'1-1 fet per Boga.

L'equip de Lucas Alcaraz s'ha disposat en un 5-3-2 que convidava el Barça a jugar per fora, on semblava que hi hauria espais per trobar superioritats.

Però el Barça ha estat clarivident des de l'inici, trobant bones accions en la sortida de pilota. Utilitzant Ter Stegen per superar la pressió de dues puntes del Granada, li ha sigut relativament fàcil activar Busquets i, des d'ell, alliberar un company per avançar metres.

Qui millor ha entès el context per progressar ha sigut Rakitic, poderós en la conducció i alliberat per atacar un pèl més que altres dies.

De les accions del croat s'han generat bones accions que, de mica en mica, anaven estovant el Granada, a qui només el salvava que el marcador es mantenia en 0-0 en els primers compassos. Mentre ha tingut André de company a la dreta, ha buscat ruptures a l'àrea quan Neymar iniciava l'aventura d'esquerra al mig, aprofitant-se de l'amplitud que, disciplinadament, donava el portuguès. I quan ha conviscut amb Alcácer (en substitució del lesionat Rafinha), s'ha readaptat a ser més aviat assistent.

Amb un to col·lectiu tan bo, era evident que seria qüestió de temps que el Granada s'esquerdaria. De fet, el pas endavant que ha fet al segon temps, obligat per les urgències amb què està esgotant les seves opcions de permanència, ha acabat per deixar el partit en mans del Barça.