Però aquí qui mana?

"El fenomen 'informer' forma part del dret a la llibertat d'expressió"

Joan Barata

El parer del vicedegà de la Facultat de Comunicació Blanquerna sobre els informers m'ha deixat perplex i preocupat. Si ho entès bé, la gràcia del fenomen és que permet fer públiques en un mur virtual tota mena de xafarderies i opinions emparats en l'anonimat.

Des del sentit comú veig tan clar que això no pot ser mai un dret, i que l'essència d'aquest invent repugna a un mínim de decència, que no puc deixar de preguntar-me amb alarma com devem estar formant els nostres futurs periodistes.

Perquè és obvi que els informers mostren, com diu Barata, "conductes inherents a la naturalesa humana". Més en concret, permeten que les baixes passions i l'infantilisme que Pla definia com a "salvatgeria en calcetes" es puguin esbravar atemptant contra el dret a l'honor i la intimitat.

Però també ho és que la base de la convivència és el respecte mutu, que no vol dir en cap cas no criticar els altres sinó fer-ho donant la cara i pagant totes les conseqüències d'haver-los difamat sense cap base.

"Aquest pobre carca -em diran alguns- no s'adona que això no es pot parar. Que les TIC són aquí per quedar-s'hi i hem d'aprendre a sobreviure en aquesta selva". Doncs sí, sóc prou carca per negar-me a acceptar aquesta forma de barbàrie: que les troballes de quatre adolescents excitats trepitgin 25 segles d'humanisme.

Ja em cansa sentir dir que la tecnologia o l'economia manen més que nosaltres. Vol passar per fatalisme intel·ligent però només és, en el fons, incapacitat d'assumir la condició d'adults.