03/02/2019

Patriotes europeus

He llegit amb atenció el Manifest dels Patriotes Europeus, La Casa Europea, en flames, publicat en diversos diaris del continent.

Escrit per Bernard-Henri Lévy (BHL) i signat per gent molt notable, en sorprèn la vacuïtat del contingut, ple de generalitats i sense ni una sola idea útil sobre la crisi europea, la defensa dels valors europeus -“la civilització [sic]”, diu el manifest-, i amb molt poca empatia, generositat i lucidesa sobre com aquesta crisi afecta les nostres societats. No només la ciutadania europea, la gent més humil -els vianants de la història, com deia Manolo Vázquez Montalbán-, sinó també, i especialment, tots aquells ciutadans del món que viuen ara mateix una destrucció colossal provocada, també en part, per la desastrosa, nul·la o mediocre política internacional europea.

El manifest, per dir-ho amb aquest llenguatge de sagristia laica que avui tant s’estila -abans se’n deia examen de consciència- no conté cap autocrítica.

Cargando
No hay anuncios

Tot són amenaces. Amenaces des de dins de la UE -“els demagogs”, “els falsos profetes borratxos”, etcètera-. Amenaces degudes a “l’abandonament” dels dos grans aliats “a l’altre costat del canal de la Mànega i de l’Atlàntic” -¿és la paraula abandonament la més adequada per definir les relacions dels EUA amb Europa?, ¿per definir la política exterior nord-americana al segle XXI?-. I, finalment, les amenaces exteriors, “els altres”, vingudes una vegada més del Kremlin.

Europa, doncs, som un ramat d’ovelles innocents amb unes quantes ovelles negres empipant des de dins del corral -algunes autòctones i les altres foranes-; un llop a l’altre costat de la tanca; i el pastor bondadós -“ American first ”- que abandona el ramat a la seva sort i s’emporta agafada de la mà la pastoreta Brexit.

Cargando
No hay anuncios

En tot el text, ni una sola paraula sobre els migrants. Sobre les guerres. Els murs. Sobre les desigualtats. Sobre el nou capitalisme que buida els estats del diner públic, evadeix els beneficis i corromp la política. Sobre el desprestigi de l’educació i de la cultura. Sobre el devastat món del treball, els assalariats de la misèria, els aturats. Sobre el sistema de representació política de les minories, la ciutadania invisible, sense papers, sense drets. També la ciutadania del conjunt de la UE, on les desigualtats entre els països són palpables a l’hora de decidir tot el que els afecta: aquella Europa política que encara no ha aconseguit construir-se amb l’Europa econòmica.

Aviat farà dos anys, amb motiu de la segona volta de les eleccions franceses, circulava un manifest que demanava als europeus ajudar Macron a aturar el feixisme de la senyora Le Pen. Jo mateix el vaig fer circular i són milions els francesos que van decidir exercir el vot útil i derrotar d’aquesta manera el Front Nacional. Molts, tapant-se el nas. Molts, també, esperançats. Ja fa gairebé dos anys!

Cargando
No hay anuncios

Llegint ara aquest nou manifest, on al final es demana “patriotisme” amb “els valors de la democràcia liberal” -no m’estranyaria que aquesta última frase l’hagués colat BHL sense avisar alguns dels qui el signen-, m’adono que entre les mancances a l’hora de reflexionar sobre el món d’avui -i les seves responsabilitats: que ho preguntin als migrants a Líbia, als ciutadans d’aquest país, als de Mali, castigats per aquella guerra que va començar Sarkozy “assessorat” pel mestre BHL-, n’hi ha una, la mancança més plausible, la més cridanera, que és la deserció d’alguns pensadors i intel·lectuals, per cert molt ben alimentats.

Aquests patriotes europeus semblen més preocupats per salvar la pròpia imatge, les plomes del lloro que alguns passegen, els privilegis, que per ajudar a viure el present i preparar el futur aportant criteri, alguna paraula justa i una mica de generositat i de bondat. Si aquest manifest és tot el que han de dir, estem ben arreglats.