Pactes amb data de caducitat

La generació dels Carod, Benach, Huguet, Ridao i (una mica menys) Puigcercós era profundament anticonvergent. Es van rebel·lar contra el menyspreu històric que patien per part de la formació de Jordi Pujol i van decidir facilitar l'alternança de govern en lloc de repetir un pacte que el 1980 els va enviar a les catacumbes. L'aposta pels tripartits tenia un aparell argumental justificatori potent, però el component humà també hi pesava, i molt. Ells mateixos ho han admès i, majoritàriament, han entès que no són les persones adequades per a aquesta nova etapa que requereix refer ponts amb CiU i actualitzar el discurs estratègic. Per la banda de CiU, les ferides encara no han cauteritzat i necessiten fer el seu particular aggiornamento amb els republicans. A favor hi ha el sobiranisme creixent en les bases convergents, i en contra un cert desacomplexament liberal que els acosta al PP. Però si la transició nacional de Mas té contingut, els pactes amb el PP tenen, per força, data de caducitat.