El Guggenheim de Bilbao té una col·lecció clarament inferior a la del Museu de Belles Arts de la mateixa ciutat, on a les sales d'art contemporani hi ha, per començar, El profeta de Gargallo. Al museu de Gehry, però, hi fan exposicions temporals interessants. Ara en tenen una titulada Caos i classicisme. Art a França, Itàlia, Alemanya i Espanya, 1918-1936. Es pot visitar fins al 15 de maig i explica el retorn a l'ordre de l'art europeu d'entreguerres, fins i tot de la mà d'alguns dels grans noms de l'avantguarda, com Picasso o Léger. A Catalunya en sabem alguna cosa d'això, oi?
De seguida que entres, et sorprèn una rebuda que catalaneja pels quatre costats: Aristides Maillol, Josep Clarà i Frederic Marès a la primera sala. La cosa no és queda aquí: segueixen Josep de Togores, Pau Gargallo, Pablo Picasso, Joaquim Torres-García, Juli González... Fins i tot Feliu Elias o Marc Andreu -autor mataroní poc conegut-. I al final, una reproducció escenogràfica del pavelló Mies van der Rohe de Barcelona i la referència al GATCPAC de Josep Lluís Sert. La llista d'artistes vinculats a la cultura catalana és tan llarga o més que la dels creadors alemanys. Catalunya, però, no hi apareix per enlloc.
L'exposició està feta des dels EUA. Els comissaris han fet l'esforç d'incloure algun basc -sobretot Arteta-, però a ningú se li ha acudit de singularitzar el cas català tot i la seva personalitat. Amb el Modernisme sí que ens hem guanyat el dret a existir. Amb el Noucentisme i l'arquitectura moderna, encara no.