"No em falleu vosaltres a mi"

BARCELONASegon any de lliurament del premi Ramon Llull al Palau de la Generalitat sense copa de cava, sense piscolabis, sense cap luxe: només parlaments i el contacte del president amb el món editorial i els prohoms de l'empresariat barceloní. Conseqüències de l'austeritat. Els llibreters fiblen Mas demanant ajuts i ell se'ls escolta, però no promet res. Un dels fills de la guardonada, el Ferran, de 17 anys, li diu: "President, no ens falli". I ell li respon: "No em falleu vosaltres a mi".

Ja ho diuen que són temps difícils per a la lírica, encara més per a l'èpica; potser per això Mas fa un discurs moderat, prudent, poques hores després de veure's amb el rei: "La societat catalana ens demana diàleg. Però també hi ha d'haver fermesa. L'entrevista [amb el rei] és un senyal d'aquest diàleg i de la voluntat d'entesa. Perquè sempre ens haurem d'explicar". I com que s'ha d'explicar, al Saló Sant Jordi, on se celebra la cerimònia, Mas dialoga amb José Manuel Lara -Planeta és qui organitza el Ramon Llull-, Leopoldo Rodés, Carles Vilarrubí i sobretot amb Salvador Alemany, president d'Abertis. S'estan molta estona intercanviant parers, i jo miro d'esbrinar què es diuen, fins que el cap de premsa del president em diu que marxi, que no és el meu lloc.

Fujo amb la cua entre les cames i m'acosto a Sílvia Soler per felicitar-la. Arriba Helena Rakosnik i li diu que patia per si les preguntes de la presentadora de l'acte, Ariadna Oltra, acabaven descobrint el final de la novel·la. A la distància veig Mas parlant amb José Montilla. M'agradaria acostar-m'hi per saber què n'opinen de tot plegat, però no és lloc per a la premsa. Són temps difícils. Per això afirma Soler que ella s'esforça a ser optimista, que li agraden les festes i brindar. Bé que al president l'han aplaudit quan ha explicat que el premi coincideix amb el seu aniversari. Llàstima de copa de cava.