16/11/2017

I ara és el torn de les prostitutes

El programa Espejo público s’està especialitzant en fugats de Catalunya: des d’empresaris petits, mitjans i grans, multinacionals i bancs, fins a autònoms, famílies senceres i exfutbolistes a l’atur... Dijous parlaven de les empreses que marxaven i d’un autònom de Lleida que, esgotat de patir tota mena de situacions delirants (deia que al seu fill li posaven el Lluís Llach entre classe i classe), havia fugit a l’Aragó. També han convertit en col·laborador habitual l’exfutbolista del Barça Julio Alberto, que fa uns dies va visitar Espejo público per explicar que es veia obligat a marxar de Catalunya per haver-se declarat no independentista i no trobar feina. A canvi dels favors prestats, ja li han donat una feineta per opinar al programa, aquesta setmana, sobre els ultres de Barcelona. I finalment van anunciar un cas de gran impacte: “Fuga de ‘escorts’ de Cataluña”. Asseguraven, sense cap dada, que estava baixant la prostitució de luxe a Barcelona per culpa del Procés. “Hay que tener en cuenta que la prostitución está muy ligada a la actividad y a la efusividad”, deia Susanna Griso amb cara de molta preocupació. És habitual que aquests mitjans vinculin la prostitució a elements positius: l’alegria de viure dels seus ciutadans, símptoma inequívoc de benestar econòmic, societat progressista que les accepta i els permet tenir un alt nivell de vida...

Cargando
No hay anuncios

Per anunciar el tema mostraven a l’inici unes quantes imatges de càmeres de seguretat d’un prostíbul en què es veien dones despullades. Les escenes no estaven associades al cas que tractaven, però garantien l’impacte visual. És un clàssic, en les cadenes privades, la utilització de la prostitució com a espectacle: reality shows, reportatges o entrevistes acaben normalitzant situacions marginals, de risc o vexants com a context lògic per a les dones d’aquest ofici, o també com a modus vivendi idíl·lic escollit voluntàriament.

Un reporter entrevistava al carrer una noia que era actriu i prostituta de luxe. Ella responia que sí a totes les preguntes: que tenia menys feina perquè hi havia menys esdeveniments a Barcelona, que la contractaven per menys hores, que pregava perquè no marxés el Mobile World Congress i assegurava que la situació actual per culpa del Procés era molt pitjor que la de la crisi econòmica. La noia s’afegia al relat que la gent camina amb por de ser agredida pel carrer pel fet de no ser independentista.

Cargando
No hay anuncios

Tot i que a l’inici titulaven “Fuga de ‘escorts’ de Cataluña”, ni ella ni ningú afirmava que marxaria. Però el títol servia per reforçar el missatge que fa setmanes reiteren sobre la impossibilitat de conviure al nostre país.

És trist veure com s’utilitzen les càmeres per captar persones sense feina o amb situacions vitals complexes, que veuen en la tele l’opció d’una oportunitat, d’un espai mediàtic, d’uns minuts de repercussió a canvi d’un relat polític que interessa a la cadena.