04/06/2019

Crònica d’una injustícia

Netflix acaba d’estrenar la minisèrie ‘Así nos ven’ (‘When they see us’), que té entre els productors executius Robert De Niro i Oprah Winfrey. El pitjor és el títol, el més bèstia és que estigui basada en fets reals, i el millor és la subtil intencionalitat amb què han creat aquests quatre capítols.

‘Así nos ven’ relata la història d'‘els cinc de Central Park’, cinc adolescents de Harlem que van ser acusats d’un crim que no havien comès. El vespre del 19 d’abril de 1989 un grup molt nombrós de nanos del seu barri van córrer cap al parc. Les rialles i els crits van motivar que molts altres nois del barri els seguissin encuriosits. Quan van descobrir com agredien i espantaven alguns vianants va aparèixer la policia i van intentar fugir, però la policia en va detenir cinc a l’atzar. Aquella mateixa nit havien trobat al parc el cos d’una dona greument ferida víctima d’una violació terrible. Ens situem en una època en què Nova York patia uns índex molt elevats de criminalitat i el cos de policia de Nova York tenia tots els prejudicis racials possibles. Cap dels nanos havia fet res, però van ser sotmesos a interrogatoris sobre aquella violació durant més de divuit hores sense la presència d’advocats ni dels seus pares, i van construir mentides que obligaven els nois a confirmar. Els van fer xantatge perquè firmessin les declaracions i poguessin tornar a casa. La inspectora que va assumir el cas, pressionada per les presses per resoldre'l, va implicar els nois en la violació sense tenir-ne cap prova, fent encaixar un relat inventat que els va comportar entre 6 i 12 anys de presó.

Cargando
No hay anuncios

‘Así nos ven’ és una crònica en quatre actes d’aquella injustícia. En el primer coneixem els protagonistes, les vides que portaven abans de ser detinguts i la recreació dels fets a Central Park. En els dos següents descobrim com canvien les seves vides un cop considerats culpables i empresonats. I en l’últim descobrim el desenllaç de la història.

En el segon capítol és quan detectes què ha motivat la sèrie. En el moment que es van produir els fets, el multimilionari Donald Trump va demanar la pena capital per a aquells nois. Va aparèixer a tots els mitjans acusant-los de violadors abans de ser jutjats i demanant que els portessin al corredor de la mort per la brutalitat del seu crim. Mediàticament la pressió exercida per Trump va condicionar l'opinió pública.

Cargando
No hay anuncios

Quan la mare d’un dels nois veu Trump a les notícies i s’esgarrifa amb les seves declaracions, una amiga li comenta: “No t’amoïnis. Ja se li acabarà el seu moment de glòria”. La frase està carregada de sarcasme i és una picada d’ullet a l’espectador que actua com una fiblada. Bàsicament perquè aquell home capaç de dur a terme aquella injustícia és ara el president dels Estats Units. El seu moment de glòria perdura. I tens la sensació que és precisament això el que ha motivat la sèrie: recordar quina mena de personatge és Trump i vincular aquell clima de crispació i odi que es vivia a Nova York amb l’etapa actual dels Estats Units i el perill que suposa tenir el país sota el seu control.