06/02/2019

"Quan sortim de festa tots ballem ‘trap’ i ‘reggaeton’"

Miki Núñez (Terrassa, 1996) va fer història a Operación Triunfo cantant Una lluna a l’aigua, de Txarango. Però la televisió encara li reservava un altre moment especial: serà el representant d’Espanya a l’edició d’Eurovisió que se celebrarà al maig a Israel, on cantarà La venda, un tema d’Adrià Salas, de La Pegatina.

Què t’agradaria fer aquests mesos a part de dedicar-te a preparar Eurovisió?

Seguiré treballant, fent cançons per al meu futur disc i pensant com serà el meu nou directe. I tant de bo també tingui temps de viatjar.

Sobre el disc, ¿ja n’has parlat amb Universal?

Vam tenir una primera reunió perquè estiguessin tranquils. Jo tenia inquietuds. Per exemple, els vaig dir que si un dia tinc una gira vull que els músics siguin els que han tocat amb mi des que tinc 12 anys. Vull poder participar en tot, en la producció, en la composició dels temes... I a la discogràfica anaven dient: “Cap problema, serà sempre el que tu vulguis, tindràs tu l’última paraula”. Jo també vaig dir que vull fer una part del disc en català i una altra en castellà. I molt bé; no em posaran cap pega en res.

¿Treballaràs d’alguna manera amb l’Adrià Salas, de La Pegatina?

Cargando
No hay anuncios

Sí, per demanar que no falti. Ara estic component amb l’Arnau Griso i el Nil Moliner, i amb l’Alfred García i l’Adrià he de quedar quan pugui. Tenen una frescor i fan un tipus de música que congenien molt amb mi i crec que em poden aportar moltíssim. Amb l’Adrià, concretament, tenim projectes guais.

De fet, el que fa La Pegatina és un tipus de música que heu tocat molt amb els Dalton Bang, el teu grup.

Sí, sí, jo he cantat Maricarmen i Gat rumbero tres-cents cops.

¿De la música que escoltaves als 15 anys, quina et segueix influint?

Vaig tenir una època molt R&B, que escoltava Jason Derulo i coses així, altres que escoltava Lax’n’Busto, Kayo Malayo, La Pegatina... Què em queda encara? Crec que aquest punt de rock que té Lax’n’Busto encara el porto a dins, i és part de mi.

Cargando
No hay anuncios

Curiosament, aquest rock no és la música hegemònica entre la gent de la teva generació.

Crec que hi ha cabuda per a tot. Quan sortim de festa tots ballem trap i reggaeton. En una discoteca no et posaràs a escoltar una balada, i a casa no em posaré hardcore mentre estudio. La música va molt lligada al moment que estàs vivint. I es pot escoltar tot tipus de música. Jo escolto des de Zoo fins a Antílopez passant per Taburete, Lax’n’Busto, Muse, Coldplay, La Raíz...

¿Recordes per què et vas presentar a OT?

L’any passat molta gent em deia que havia d’haver-me presentat a OT, que hi encaixo molt. Però jo no sabia que ho tornaven a fer, ni m’havia assabentat dels càstings. De cara a la següent edició, ja vaig assabentar-me dels càstings i també d’un hashtag a les xarxes socials que es deia #OTCover, mitjançant el qual agafaven trenta o quaranta persones de cada ciutat i no havies de fer cua. Així que un dia que vaig gravar una versió vaig decidir posar-hi el hashtag a veure si sonava la flauta i l’endemà va sonar...

Què ha sigut el més complicat de gestionar?

Cargando
No hay anuncios

No ho sé, perquè la meva vida segueix sent igual que abans. Segueixo anant als mateixos llocs amb la mateixa gent. Potser les emocions quan vaig sortir; el fet de no haver-te assabentat de res durant tres mesos i de sobte adonar-te de la repercussió social que tenies o del que pensen de tu i realment no és... Aquestes coses potser han sigut el més dur d’encaixar, però no gaire.

Quina importància creus que va tenir poder cantar una cançó com Una lluna a l’aigua, de Txarango, en un programa que es fa a Catalunya, que a més el fa molta gent catalana, però on la llengua catalana era pràcticament inexistent?

S’hi ha cantat en anglès, en francès, segurament en italià. I el català és una llengua més, preciosa a més a més, i jo orgullós de ser el primer a fer-ho, però no hi ha res més al darrere; és una llengua més.

¿Tens informació sobre el que pot significar anar a cantar a Israel?

Tinc la informació justa i necessària que necessito, que és que vaig a cantar a Eurovisió, que és un festival de música i de compartir cultures, que és el que jo vaig a fer. I ja està.

Cargando
No hay anuncios

¿Ets conscient que hi ha moviments de boicot a Israel per les polítiques del seu govern respecte a Palestina?

Sí, sí, en soc conscient, però jo hi vaig a fer música i a intentar fer disfrutar la gent del que faig tant com disfruto jo fent-ho, i ja està.

¿Com t’has sentit quan alguns mitjans han publicat una foto teva en una Diada amb titular com “Polèmica independentista a Eurovisió: la foto de Miki amb una estelada es fa viral”?

És una foto del 2015 i ara som al 2019. I som aquí perquè vaig a representar Espanya a Eurovisió.

Per què creus que es fa aquest tipus de periodisme?

Cargando
No hay anuncios

Perquè hi deu haver gent que es pensa que Eurovisió és alguna cosa més que música, quan no ho és.