Marta Romagosa: “Motiva més una lectura sensual que un primer pla”

Marta Romagosa (Cornellà de Llobregat, 1967) és una de les veus més identificatives de Catalunya Ràdio i també de reportatges de TV3. La periodista fa 26 anys que exerceix a la ràdio nacional, i en fa quatre que matina per fer El matí de Catalunya Ràdio. Resulta, però, que en secret escrivia ficció i, empesa per l’assessora editorial Ester Pujol, s’ha atrevit a publicar un llibre de relats amb noms de dona que es titula Tots els noms del desig (Rosa dels Vents).

Per què debutes ara en la ficció?

Jo escrivia i ningú ho sabia. Ho deixava al calaix, ho llegia en Toni [Clapés] i ningú més. Ell insistia que ho publiqués però jo ho feia per a mi i pensava: “A la meva edat... jo em dedico a una altra cosa”. Però en el fons era un desig que mai m’havia atrevit a activar. Quan Random House em va demanar que escrivís més contes, jo encara era incrèdula, però m’hi he dedicat en els últims dos anys.

¿Et feia cert pudor canviar de camp i tocar el tema del desig femení?

He tingut la sensació que em despullava, sí. No he dit a ningú que treia un llibre fins ara, perquè em moria de vergonya. Penses que et pots fotre una hòstia i que pots fer el ridícul, i quina necessitat en tens als 48 anys? Però ara que la gent et dóna els seus inputs, penso que potser agradarà i serà xulo si hi ha algú que després decideix complir el seu desig. En totes les històries hi ha una mica de veritat, i t’hi pots sentir identificat.

Per què les protagonistes són dones i la mirada és només femenina?

No m’he forçat, per quota, a col·locar-hi un home. Jo conec més la psicologia femenina, i tot i així penso que hi ha moltes coses íntimes que tampoc no ens expliquem, potser per una qüestió cultural i religiosa. Per què els tios poden parlar de segons què i les dones no?

¿Encara hi ha cert tabú sobre el desig sexual femení?

Tenim l’etiqueta que només ho fem quan ens enamorem, i jo crec que amb això s’està molt equivocat i es pot enganyar molt. Una dona pot fer el mateix que un home, la diferència és que ell no se n’assabentaria. Perquè nosaltres no en parlem: mai ningú m’ha dit que té un problema al llit amb la parella. I si vas a un sexòleg, tampoc ho expliques.

En un dels contes una dona va a un taller d’orgasmes.

D’aquesta història és veritat que hi ha una doctora que la segona pregunta que fa a la pacient és: “¿Tu com vas d’orgasmes, nena?” És com un xoc, perquè és supertabú. ¿Quantes vegades a la vida t’ho has preguntat i t’ho han preguntat? Hi ha parelles que no n’han parlat mai! I si t’adones que has tingut una merda d’orgasmes i t’han estafat, què fas?

¿Fins a quin punt internet ha modificat el desig?

Tot és a un clic, però tant el desig com les fantasies no sorgeixen mirant coses molt realistes a la xarxa. A mi em motiva més una lectura sensual que un primer pla. I crec que a molts tios també, el típic joc en un trio. Tenir-ho tan a l’abast ho modifica, però no crec que a millor. Perds la sensualitat i queda la sexualitat pura.

Cada conte retrata el moment en què es dispara el desig. Per què passa, això?

Tots tenim desitjos. A vegades no sabem que els tenim perquè vivim planificats, del matí al vespre i caps de setmana inclosos. No et deixes temps per improvisar. En especial les dones, estem atentes a què necessiten els fills, la parella, els pares, els sogres... i al cap del dia dius: què he fet per mi? Si t’oblides d’alguna cosa, et descuides de tu. El dia que pares i bades, t’adones del que desitges. Com fer un llibre. És molt trist tenir un desig i no adonar-te que el tens.

Les dones del llibre, però, sí que es deixen portar pel desig. Sense remordiments.

Perquè jo sóc positiva i optimista. Però algunes es queden a meitat de camí, es deixen portar i no s’atreveixen a canviar de vida. És que hi ha gent que es conforma. I només es viu una vegada! I em refereixo a coses molt simples, no grans projectes. A vegades és un passeig un dissabte a Sitges i et porta una conversa que no tindries a la Gran Via. És com mirar el cel 10 minuts, i és gratis.

Un desig satisfet deixa de ser un desig. Com es pot allargar?

Sí, té les dues cares: mentre el vols ets feliç i és enriquidor, però a vegades quan l’aconsegueixes ha perdut la gràcia. A vegades es tracta de no satisfer-lo. Mantenir-lo a la llarga en una parella és una feina per a les dues parts. Recordo que mossèn Ballarín va dir en l’homilia d’un casament que l’amor, el desig, és un foc: si deixes de posar-hi branques i aire cada dia, tots s’acaben apagant. La meva mare, que va estar casada 50 anys, deia: “Sempre m’ha fet il·lusió quan sentia que el pare posava la clau a la porta de casa”. És això.

Com ha influït la teva professió a l’hora d’escriure el llibre?

Ha afectat perquè he hagut d’esgarrapar minuts d’on podia. I perquè jo estic acostumada a escriure ràpid, per a informatius, amb frases curtes, perquè s’entengui a la primera. Són contes per ser dits, com si t’expliqués una xafarderia d’una amiga. Ja he donat la idea a l’editorial de fer l’audiollibre! No entendria la meva vida sense la ràdio, no sóc escriptora, però el cuquet ja el tinc.