12/04/2019

Construir ciutat metropolitana

A finals de març s’han produït dues notícies importants per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). S’ha aprovat l’avanç del Pla Director Urbanístic (PDU) i s’ha aprovat inicialment el Pla Metropolità de Mobilitat Urbana. Tots dos són clau en el desenvolupament futur de l’espai metropolità i perquè sigui sostenible des del punt de vista ambiental, social i econòmic.

Cargando
No hay anuncios

El PDU, en la seva versió final, serà l'eina que ordenarà el territori dels 36 municipis de l’AMB. Dibuixa el model de creixement per a aquest territori de 636 km2 i 3,2 milions d’habitants com una “metròpoli de ciutats”, mostrant-la com un tot entrellaçat en què hi ha diferents centralitats metropolitanes connectades. El PDU planteja solucions urbanístiques a reptes metropolitans com les polítiques d'habitatge, de sòl o d’activitat econòmica, que després s’hauran de concretar en els plans urbanístics de cada un dels municipis. En altres paraules, és la traducció urbanística a llarg termini de la visió metropolitana necessària per afrontar reptes difícils de resoldre des dels municipis. El model del PDU s’adreça a construir una metròpoli més compacta, mitjançant una xarxa d'infraestructures integrada en el seu entorn, basada en el transport públic i que afavoreixi la mobilitat per a vianants i bicicletes. L’objectiu és que aquesta xarxa 'cusi' barris i municipis que ara estan separats per carreteres o vies de tren, per exemple.

El PDU, que es va començar a elaborar el 2013, substituirà el Pla General Metropolità (PGM), vigent des de 1976. Amb la voluntat d’apropar una qüestió tan tècnica com l’urbanisme a la ciutadania, les propostes del PDU s’han recollit en l’exposició itinerant 'Metròpolis Barcelona', i s’ha creat la web de divulgació Urbanisme.amb.cat.

Cargando
No hay anuncios

EL PDU està relacionat amb el Pla Metropolità de Mobilitat Urbana, aprovat inicialment, i que planifica i programa les polítiques i inversions que en els propers sis anys (2019-2024) han de millorar i fer més sostenible la mobilitat a tot l’àmbit de l'AMB, millorant-ne la qualitat de l'aire. Proposa 102 mesures: per exemple, la millora dels serveis de transport públic, l’impuls de les zones de baixes emissions, les actuacions de promoció de l'ús de la bicicleta o la regulació metropolitana de l'aparcament en superfície (espais, zones blaves i verdes, etc.). En aquest cas es tracta de mesures que necessàriament impliquen la col·laboració dels ajuntaments metropolitans i altres administracions competents (Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, administració general de l’Estat). L’AMB només aportarà al voltant d’un 4% del cost total del pla, estimat en uns 10.300 milions d’euros (dels quals gairebé el 90% són infraestructures). Per tant, la seva implementació és més difícil, ja que depèn d’altres administracions.

Aquests dos plans mostren la importància del planejament metropolità per definir el model de metròpoli del present i del futur, i, alhora, il·lustren les limitacions econòmiques i competencials de la institució metropolitana per dur a terme el model proposat.