02/11/2017

López i López

L’Espanyol té una de les millors parelles de porters de la Lliga. Com diu el tòpic, benvinguts siguin els maldecaps quan del que es tracta és de triar entre dues bones opcions. Pau i Diego només tenen dues coses en comú: el cognom i la gran qualitat. La resta, tot diferències: un és molt jove (22 anys), l’altre és veterà (avui en fa 36); un és de la casa, l’altre hi va arribar després d’un llarg periple; un acaba contracte a final de temporada, l’altre va signar fins al 2020; un és dels més mal pagats de l’equip, l’altre és el més ben pagat de tots. Per completar aquestes diferències, els esdeveniments han ajudat a complicar-ho tot.

El pla previst i desitjat pel club era que el Tottenham fes efectiva la seva opció de compra per una xifra digna tenint en compte que només li quedava un any de contracte i que Pau era més promesa que realitat. La renovació de Diego -convertit, recordo, en el jugador més ben pagat de la plantilla- assegurava uns anys de bon porter. I es contractava un porter estimat i amb garanties que acceptava tenir un paper secundari: Gorka. Amb això, es resolien un parell o tres de temporades (en futbol, una eternitat) a l’espera de trobar un relleu. Però el Tottenham no es va decidir, Gorka no va venir i Diego es va recuperar més tard del previst de la lesió. I Pau es va convertir en titular demostrant el que alguns fa temps que diem: que és un gran porter.

Cargando
No hay anuncios

Ara Diego ha començat a queixar-se una mica amb una absurda dosi de victimisme. I d’altra banda Pau fa el ronso a l’hora de renovar. Què cal fer? El que digui Quique. Què faria jo? Fer una aposta ferma per Pau. Tot i que ara em dona una mil·lèsima més de seguretat Diego, el meu porter és Pau. Em temo que no renovarà, perquè el futbol -i la vida- m’ha convertit en desconfiat. Que ho anirà allargant per anar-se’n a un equip amb qui fa temps que ho té tot emparaulat. Però vull equivocar-me. Vull pensar que ell i el seu representant són honestos i no han negociat amb ningú. I que l’Espanyol farà un esforç per retenir un dels pilars del projecte: nois de la casa amb qualitat i amb compromís. Un equip de Paus i Marcs. De López i Rocas.

Vaig defensar Pau quan més de mig país el va convertir en l’enemic públic número u. Hi vaig confiar quan pocs pericos hi confiaven. Ara espero que no em decebi i que sigui el nostre porter per molts anys. Si ens ha enganyat i vol anar-se’n, penso que no ens podem permetre tenir Diego enfadat. És la llei del futbol. Una llei que no m’agrada.