16/11/2012

L'asèpsia mèdica de Solidaritat

Al carrer Tuset, a tocar d'on viu Artur Mas, fa 52 anys que hi ha Tiempo BBDO. Quan es va fundar aquesta agència, Siscu Molina, que n'és soci i director general creatiu, encara no havia nascut. D'aquells despatxos van sortir les campanyes del COOB'92 i les dues primeres de Mas com a candidat, i s'hi van inventar la iaia de la fabada Litoral ("Les iaies, més d'una, perquè van passant els anys i les iaies… Això sí, totes són asturianes"). Són unes oficines amb color, gent jove i molta vida. Tota aquesta alegria s'esvaeix quan ens asseiem a analitzar la comunicació de Solidaritat. "No aporta res a la història de les campanyes electorals". De fet, Siscu Molina és crític amb el que està veient: "En els últims anys la propaganda política havia aconseguit una certa entitat i aquesta vegada hem anat enrere. Tot està agafat amb pinces, els discursos, els cartells, els programes, tot sembla fet amb pressa". La convocatòria d'eleccions ha enxampat, sembla, tots els creatius de sorpresa. També la gent de SI.

Un cartell mèdic

Molina mira el pòster electoral. "Em recorda molt un cartell mèdic, molt asèptic, amb un fons blanc gens treballat". I em fa adonar d'una cosa: "Al fons, en el cartell d'ERC i de CIU hi ha banderes de Catalunya i hi ha estelades. En el de SI no hi ha res d'això, tot i que he vist algunes vegades que López Tena a la televisió du una estelada a la solapa. És totalment asèptic. Potser han pensat que farien una cosa molt informativa, però…" Considera que la foto del candidat tampoc apel·la a l'emotivitat. "És gairebé una foto de carnet. Tampoc té una intenció, ni en el gest ni en el posat. Intenta, això sí, semblar simpàtic, perquè jo crec que López Tena dóna la imatge del típic català emprenyat que fot bronca a tothom. A un líder polític, avui en dia, estar sempre i perpètuament enfadat li fa més complicat connectar amb la gent".

Cargando
No hay anuncios

"Som garantia d'independència" és l'eslògan. Juga amb el doble sentit del partit que no té hipoteques i del partit que vol l'estat propi per demà passat. A Molina tampoc no li acaba de fer el pes. "És un concepte poc sorprenent, poc contundent i poc inspirador. No ens diu gaire cosa. Es reivindiquen com els purs en el territori de la independència, però no ens diuen per què ho són més que CiU o ERC, sobretot quan un és exconvergent i l'altre és ex d'Esquerra". El vídeo de campanya tampoc no li sembla gaire original. Ni per les imatges de la Diada, ni pels castellers, ni pel Camp Nou convertit en un clam a favor de la independència.

El moment més crític, al seu entendre, és veure tota la gent que té López Tena al costat quan parla a càmera. "Quan veig aquesta fila, tots de costat, amb l'Uriel i els altres, i una noia que també va de negre, és una barrera dura, una mica estranya. Som els homes de negre i venim a matar marcians".

Cargando
No hay anuncios

#TotssomGarcia

Siscu Molina reconeix que Solidaritat ha tingut més cintura que la resta de partits a l'hora de fer servir les xarxes socials. Quan el PP va sortir amb l'estirabot dels cognoms com Garcia, que s'haurien de catalanitzar, SI va respondre a l'instant amb el hashtag #totssomGarcia i va editar un vídeo en què les lletres de diversos cognoms anaven formant la paraula independència . Molina reconeix la intenció de l'equip de López Tena però se sorprèn que els equips de comunicació de les campanyes continuïn deixant passar grans oportunitats. "No entenc com els partits no tenen més capacitat de reacció. Es podria treure un vídeo nou cada dia. És un tema de cintura i de rapidesa mental perquè l'edició, la tecnologia i internet et permeten estar viu". I això ho diu el creatiu que, el 2006, va muntar el pollastre a internet amb la campanya viral del " Lévantate, Zapatero ", el muntatge dels nois que protestaven sobre la pobresa i que van entrar al Congrés a robar la cadira a ZP. "Era un diumenge i el president del Congrés, Manuel Marín, va anar d'un pèl que no ens envia la policia".

Cargando
No hay anuncios

'La cova' secreta d'Obama

"Les xarxes socials donen una gran quantitat d'informació que aquí encara s'està menystenint". I em posa l'exemple d'Obama i d'un article que circula que parla de La Cova, el quarter general que fa dos anys es va instal·lar a Chicago, amb experts únicament online i de xarxes socials i únic responsable que informava directament Barack Obama. Des d'aquesta seu secreta del Partit Demòcrata, amb un nombre indeterminat d'ordinadors, van rastrejar, a través de les xarxes socials, tots els perfils personals de la gent dels estats que podien fer decantar les eleccions i dels llocs més crítics amb Obama. Es tractava de detectar les preferències de cada target del seu electorat potencial. El nivell de precisió era tan afinat que van detectar, sempre segons aquest article, que el somni de les dones de la Costa Est era fer un sopar amb George Clooney, i Obama va fer unes trobades i uns sopars multitudinaris amb l'actor. Va passar el mateix amb l'actriu Sarah Jessica Parker a la Costa Oest. Aquí no tenim pressupost per a això. Estem de retallades.