Misc24/10/2016

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Si no hi cap el PSC, hi cap Catalunya?'

"La posició que ha guanyat entre els socialistes és, pel que fa a Catalunya, idèntica a la del PP"

Aquest cap de setmana Rajoy tornarà a ser investit president del govern espanyol. Depèn de si el debat comença dimecres o dijous, Rajoy tornarà a ser president aquest dissabte o aquest diumenge.

Estava cantat que Rajoy repetiria des que Felipe González va sortir a la ràdio i va donar el senyal per al cop d’estat, i Sánchez, el del “‘no’ es ‘no’”, va haver de dimitir. I sí, sí, ahir el PSOE va decidir que s’abstindrà. Tot el PSOE, què deien a l’'Astèrix'? No. De fet, el ‘no’ a Rajoy va obtenir un significatiu 40% dels vots, fins al punt que el cap de la gestora socialista va haver de sortir a dir que l’abstenció és un “mandat imperatiu” per a tos els diputats. Ho diu, entre altres coses, perquè el PSC continua afirmant que “‘no’ és ‘no’”.

Cargando
No hay anuncios

El drama del PSC explica bé on som, o on han arribat les coses a Espanya.

Si parlem de l’eix esquerra-dreta, els socialistes espanyols, però sobretot els socialistes catalans, van pensar que parlant malament del PP i dient que ells no eren el PP havien trobat la fórmula del vot útil. Vostè no vol PP al govern, voti PSC: “Si tu no hi vas ells tornen”, ens deia José Zaragoza l’any 2008. Carme Chacón ens deia encara no fa un any: “#FemForaRajoy”, així, amb coixinet, que fa més modernet i perquè ‘ruli’. Però limitar-se a no ser el PP és molt poca cosa per a un partit de govern, i més encara quan arriba la crisi, s’acaba la repartidora i Zapatero ha de pactar una reforma exprés de la Constitució per ordre de Merkel. Els socialistes, com el rei del conte, anaven ideològicament despullats.

Cargando
No hay anuncios

Si parlem de Catalunya-Espanya, el PSC, o més ben dit, Pasqual Maragall, va portar el PSOE a la reforma de l’estatut en una època en què sense Catalunya no hi havia Moncloa per al PSOE. ¿Se’n recorden, de la nit del 2004, després de l’11-M, quan Ana Botella va dir allò de “cuando vi la participación en Catalunya supe que habíamos perdido”? Però ara, per a molts catalans, el PSC ha deixat de ser garantia d’una Espanya amb la qual es pugui anar a algun lloc. Aquesta és la diferència: sense Catalunya no hi ha Moncloa per al PSOE. En canvi, sense Catalunya hi ha Moncloa per al PP; més encara, contra Catalunya segur que hi ha Moncloa per al PP. I què ha fet ara el PSOE? El pitjor que pot fer a Catalunya: assemblar-se al PP. I cometrà una falta que, almenys a Catalunya, el perseguirà molts anys: facilitar la investidura de Rajoy.

Mirin, el 2010, quan el Tribunal Constitucional es va carregar l’Estatut a sol·licitud del PP i ignorant el vot del Congrés, del Senat i dels catalans en referèndum, vàrem concloure que si aquell estatut no cabia en la Constitució és que Catalunya no cabia a Espanya. Avui, els fets ens tornen a aquell punt. El PSC no és independentista, està per la reforma de la Constitució, Pedro Sánchez (que l’han fet fora de mala manera) va “condemnar” el 9-N… Si ni tan sols el PSC no hi cap, en aquest PSOE de l’abstenció, com volen que hi càpiga Catalunya?

Cargando
No hay anuncios

La posició que ha guanyat entre els socialistes és, pel que fa a Catalunya, idèntica a la del PP. Aquest és el govern que hi haurà a Espanya la setmana que ve, gràcies a l’abstenció socialista.