Política
Misc09/05/2023

El Parlament Europeu "assumeix" que el govern espanyol va espiar els independentistes

L'unionisme fracassa en l'intent de retirar de l'informe de l'Eurocambra les crítiques a l'Estat

Brussel·lesL'independentisme i l'unionisme fa temps que han traslladat les seves lluites habituals al comitè d'investigació Pegasus de l'Eurocambra i intenten que el Parlament Europeu es decanti de la seva banda en el Catalangate. Després de mesos d'estira-i-arronses, però, Ciutadans, el PSOE, el PP i Vox han fracassat en l'intent de retirar de l'informe Pegasus les crítiques principals al modus operandi de l'Estat contra l'independentisme, tot i que han aconseguit rebaixar el to del document. La comissió europarlamentària ha donat per fet aquest dilluns, en la votació de les conclusions finals, que el govern espanyol està darrere del Catalangate i ha confirmat la seva posició: l'espionatge a 65 líders polítics i de la societat civil catalanista és injustificat, les informacions de Citizen Lab tenen credibilitat i el govern espanyol ha col·laborat de manera "limitada" en la investigació.

El text final —aprovat amb 30 vots a favor, tres en contra i quatre abstencions— apunta que en cap cas s'ha pogut demostrar que els independentistes "fossin una amenaça imminent per a la seguretat nacional o la integritat de l'Estat", encara que fos en "moments de rellevància política" del Procés. Pel que fa als 18 espiats amb autorització judicial, l'Eurocambra constata que alguns "s'havien enfrontat a càrrecs penals abans de ser atacats [per Pegasus], però no s'han presentat càrrecs penals contra cap d'ells com a resultat" de l'espionatge.

Cargando
No hay anuncios

La comissió Pegasus també ratifica la confiança en Citizen Lab i en els diferents mitjans internacionals que van destapar l'escàndol del Catalangate, malgrat que l'unionisme els volia restar credibilitat. "Alguns polítics espanyols han intentat desacreditar Citizen Lab i han suggerit que els seus mètodes són poc sòlids o que estan políticament motivats", constata el text. D'aquesta manera, tot i que accepta que l'Eurocambra no té la capacitat de ratificar que fins a 65 catalans van ser espiats per l'Estat de manera il·legal, sí que "assumeix" que, "sobre la base d'una sèrie d'indicadors, alguns dels quals es van admetre a la comissió de Secrets Oficials [del Congrés de Diputats]", es va "dur a terme per part de les autoritats espanyoles".

Cargando
No hay anuncios

A més, l'informe final torna a posar de manifest la falta de col·laboració dels diferents estats membres esquitxats per l'ús de Pegasus i, concretament, retreu a Espanya que no hagi facilitat més informació a la investigació de l'Eurocambra. "El govern espanyol ha donat informació limitada fins ara sobre el seu paper en aquests casos i ha invocat la necessitat de confidencialitat en relació amb la seguretat nacional i les obligacions legals", assenyala l'informe.

L'Eurocambra vol implicar l'Europol

Més enllà del text final sobre la investigació, que ja és definitiu, aquest dilluns també s'han votat les recomanacions del Comitè dirigides als diferents estats membres on hi ha hagut casos Pegasus i a les diferents institucions europees, que encara estan sotmeses a esmenes i han de passar pel ple de l'Eurocambra a principis del mes que ve. En aquest segon text, el comitè Pegasus assegura que "calen algunes reformes" per respectar "completament" els "drets fonamentals", i demana al govern espanyol que dugui a terme una "investigació completa i profunda" sobre el Catalangate i que garanteixi a les víctimes l'accés a la justícia. A més, insten l'Europol a treballar amb les autoritats estatals, i també les espanyoles, per agilitzar i clarificar els diferents casos Pegasus.

Cargando
No hay anuncios

ERC veu el got mig ple i Junts, mig buit

L’eurodiputada republicana Diana Riba ha celebrat l’informe final i haver “fet caure esmenes” dels diferents partits unionistes que, per exemple, volien relacionar el moviment de Tsunami Democràtic amb el terrorisme. “El Catalangate és clarament il·legal a ulls d’Europa”, ha insistit Riba. Tanmateix, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont s’ha abstingut en la votació de les conclusions sobre la investigació i ha votat en contra de les recomanacions. Encara que veu amb bons ulls que el text apunti que l’espionatge és un “fet polític molt greu que afecta la integritat de la presa de decisions democràtiques”, ha criticat que l’informe defineixi Espanya com un estat amb “un sistema judicial independent i amb suficients garanties”.

Cargando
No hay anuncios

En tot cas, l’unionisme s’ha hagut de conformar amb retirar la paraula víctima en referència als espiats per la d’objectiu i ha criticat durament la comissió Pegasus. “Hem aconseguit eliminar conceptes tòxics i falsedats, però no hem pogut eliminar la mala fe. Estic segur que els seus promotors saben que el que diu aquest informe no és cert”, ha declarat als mitjans l’eurodiputat de Ciutadans Jordi Cañas, un dels que havia presentat més esmenes al text inicial. Pel que fa al PP, l’eurodiputat Juan Ignacio Zoido ha criticat al govern espanyol per no haver col·laborat prou amb la investigació del Parlament Europeu i s’ha atribuït el fet que l’informe reculli que les institucions espanyoles compleixen amb els estàndards democràtics que marca la Unió Europea. 

A la roda de premsa d'aquest dimarts l'informe, la portaveu de la comissió Pegasus, Sophie In't Veld, ha tornat a carregar contra la manca de col·laboració dels estats membres i ha criticat que, tal com ha fet el govern espanyol, s'escudin en la seguretat nacional per "abusar" de programes informàtics d'espionatge com Pegasus. "L'abús d'aquestes eines d'espionatge no tenen res a veure amb la seguretat nacional [...]. La seguretat nacional no és una carta blanca, tenim unes regles i uns drets en tant que ciutadans que se'ns ha de respectar", ha remarcat In't Veld.

Cargando
No hay anuncios