Amb una població que s’acosta als 240 milions d’habitants, repartits en un arxipèlag de 17.508 illes, Indonèsia compta amb una tradició literària poc coneguda i d’una permeabilitat relativa dins el país mateix. En primer lloc, per la fragmentació del territori. Segonament, perquè l’indonesi -la llengua oficial- conviu amb el javanès, el sondanès i una quantitat de llengües parlades en una o més illes que superen les 700. A més, tot i que Indonèsia és el quart país més poblat del món i té un percentatge d’alfabetització del 93%, la cultura literària no està gaire estesa. “Les novel·les que triomfen més són històries d’amor de moral islàmica -assegura Eka Kurniawan-. D’aquests llibres se’n poden arribar a vendre 100.000 exemplars en un any, una xifra impensable per a un autor literari. Si et van bé les coses pots vendre entre 5.000 i 10.000 exemplars”. La tirada mitjana d’una novel·la s’acosta als 2.000 exemplars.
L’any 2015 la literatura d’Indonèsia va ser la convidada d’honor de la Fira del Llibre de Frankfurt. L’objectiu era aconseguir més difusió del seu llegat literari, sigui clàssic o contemporani. De moment, i amb l’excepció de La bellesa és una ferida, d’Eka Kurniawan, no han arribat gaires traduccions d’una literatura que va fer els seus primers passos moderns a la dècada dels 20 gràcies a Merari Siregar -autor de la novel·la Azab dan Sengsara ( Dolor i misèria )-, Nur Sutan Iskandar i Muhammad Yamin.
La primera figura que acabaria assolint renom internacional -fins i tot va ser candidat al premi Nobel- va ser Pramoedya Ananta Toer. Formava part d’ Angkatan 1945, la generació d’escriptors que va començar a publicar coincidint amb la independència del país. Ananta Toer va ser empresonat entre 1947 i 1949 pel govern colonialista holandès, però també entre 1965 i 1979, aquesta vegada per ordre del règim de Suharto. Entre les seves novel·les més conegudes hi ha El quartet de Buru, disponible en castellà a Txalaparta i Destino; i en català només hi ha La noia de la costa (La Magrana, 2002).
Ananta Toer va publicar fins pràcticament al final de la seva vida -va morir el 2006-. La veu compromesa convivia amb propostes més joves, entre les quals destaquen una nova fornada d’escriptores, algunes d’una gran popularitat com la cantant i escriptora Dewi Lestari i Djenar Maesa Ayu, però també Ayu Utami, Okky Madasari i Oka Rusmini.