La importància d'una vocal neutra

Dèiem divendres que allà i allí eren sinònims, però -com sol passar- no ho són sempre. Només allà , a més del primari sentit de designar un espai, expressa la idea de proximitat en el temps. "Quedem allí a les 10" té un únic sentit. "Quedem allà a les 10" en té dos: pot voler dir "Quedem a les 10 allà" o bé "Quedem aproximadament a les 10". Els parlants que diem sempre allà (i mai allí ) distingim els dos sentits marcant la a en el primer cas i menjant-nos-la en el segon.

Són contrastos que la llengua escrita pot optar per recollir. Joan Solà proposa distingir entre "D'aquí cinc dies, truca'm", que expressa un punt en el temps (deixa passar cinc dies i llavors truca'm), i "D'aquí al dia 5, estudiaré", que expressa una línia en el temps (començo ara i estudio fins al dia 5). Tot el que fem perquè la llengua escrita reflecteixi la llengua oral i tingui una manera de marcar matisos rellevants afina l'escriptura.

Això és especialment important avui que l'estàndard és sobretot oral. Cada dia s'escriuen més textos per ser dits i és bo que l'escriptura orienti al màxim qui els haurà de dir. En un guió escriure "Quedem allà les 10" pot fer que l'actor ho digui bé a la primera i no s'hagi de repetir l'escena. No seria l'únic cas en què expressem temps sense cap preposició. A "Hi anem dos cops (a) l'any" la a és opcional sense que ni tan sols ho justifiqui un canvi de sentit.