Ho vol tot
Em mirava amb els ulls plens de llum, entre el desig i la inquietud, tornava a mirar la vitrina plena de gelats de tots colors i, finalment, deixava anar una queixa entendridora: és que no sé quin triar! Ara comparteix amb mi els dubtes sobre el seu futur, amb els ulls igualment brillants -el mateix desig, la mateixa inquietud- recita les possibilitats d’estudi, triar una assignatura, marxar a fer un Erasmus, compaginar dues carreres. El d’avellana o el de meló? El de festuc, d’aquell verd llampant? O el de torró, que sempre li ha agradat? Un altre dia reclama la meva atenció per aclarir si, per al viatge que vol fer aquest estiu, el destí escollit hauria de ser un país nòrdic o bé tornar a Itàlia. ¿És millor instal·lar-se en una gran ciutat o fer un itinerari per una zona més rural? Llimona i gerds? Xocolata belga i coco?
L’estiu és molt llarg, li deia, per tranquil·litzar-lo, quan era petit. Hi haurà més dies per menjar gelat, perquè semblava que l’obligació de triar se li fes insuportable, fins al punt de tornar amarga una experiència que havia de ser dolça. Hi haurà molts estius, li dic ara. Tot just comences a estudiar, és massa aviat per decidir-ho tot. I, aleshores, afegeixo: tot i així, has de començar a acceptar que la vida consisteix, bàsicament, a triar. I que cada vegada que tries una opció, en perds una pila. Són les vides que no viuràs. Les vides que jo he deixat de viure cada vegada que he decidit fer això i no allò, viure aquí i no allà, estimar aquell i no aquell altre.
Els ulls encara espurnegen. Té tanta gana que es menjaria la vida a queixalades. I no vol renunciar a res. Es pensa que té dret a tot. Vol tastar tots els gelats, fins i tot els gustos més exòtics: de iogurt amb stracciatella, de pastís de formatge, de síndria, de Sacher, de tiramisú, de regalèssia. Vol viatjar i conèixer món i vol quedar-se aquí on és feliç. Vol dedicar tot el temps del món a l’estudi però també vol fer altres coses i tenir temps lliure. Vol tenir parella i vol conèixer molts amors. Vol independitzar-se i vol arrecerar-se al caliu de casa. Vol tenir un ofici que el faci vibrar, que li permeti aprofundir, que li aporti moltes coneixences, que no l’aparti del seu món de silenci i lectures.
El torno a recordar amb el gelat que finalment ha escollit. L’agafo de la mà i començo a caminar mentre ell el tasta. El veig que, de reüll, encara mira la vitrina plena de tots els gustos que no ha triat. “Potser demà en comprarem un altre...” Les seves renúncies, les que hauran de venir, em fan mal.