Podem: Harry Potter i Veneçuela
Veneçuela. 2-3 de juny de 2009. Un grup de “trabajadores de las ideas y las palabras ” reflexiona sobre el gobierno bolivariano. Traductor d’eufemismes: intel·lectuals chavistes la fan petar sobre Hugo Chávez. Hi ha una mica de sofre. El 14 de juny Hugo Chávez, vestit de Geyperman de camuflatge, surt a la televisió: “ Vamos a dispararnos a críticas ”. Agafa el bat de beisbol: “ Los intelectuales son una casta, son seres superiores que tienen como la varita mágica. ¡No! ¡No! Hay algunos que se lo creen y se reúnen a deliberar y creen tener la fórmula del bien y del mal. Algunos asumen posiciones de jueces infalibles ”. Una de les persones d’aquella “casta” és Juan Carlos Monedero, Harry Potter ideològic de Podem. Monedero va criticar l’“ hiperliderazgo ” de Chávez. Entre 2005 i 2010 va ser assessor del govern veneçolà. Fem un salt.
EL 13 DE JULIOL DE 2011 la televisió veneçolana entrevista Monedero. Ha tornat. Parla com un ventríloc del chavisme. I de sobte truca la criatura. En directe: “ Buenos días, mi querido Juan Carlossss ”. Monedero somriu com el dia de Reis. Amor. Chávez desmarxat: “ Estoy bebiéndome a Zaratustra, Monedero, pero como nunca antes. Como el propio Nietzsche dice: hay un despertar. Un mundo nuevo, mejor, sin violencia. He vuelto a ser cadete [...]. Retorno como Zaratrusta [...]”. Encara deu parlar ara. Fins a la trucada, Monedero ha pogut dir alguna coseta d’Europa: “ Tenemos otro dicho que dice que cuando un tonto coge un camino, el camino se acaba y el tonto sigue. La prensa europea son empresas de medios de comunicación que trabajan para los intereses que tienen detrás y los medios son grandes pantallas. No van a contar nunca nada que vaya a perjudicar a las empresas que los sostienen ”. Saltem.
2014. CHÁVEZ HA MORT. Nicolás Maduro és un minijo de Chávez. La caiguda del preu del petroli pot provocar el caos a Veneçuela. I com tothom sap, Podem no surt a cap mitjà de comunicació. Ideològicament el partit s’ha desveneçualitzat i s’ha harrypotteritzat. Aquella “ varita mágica ” que deia Chávez el 2009. Txas! De dins del barret de Harry Potter Podem surt de tot: una rentadora, un carquinyoli, un gerani... Aquest cap de setmana Pablo Iglesias actua a Catalunya. Abracadabra. La meva recomanació és que tornin a mirar Veneçuela. La del miracle. Que va fer aparèixer... un català.
L’ECONOMISTA Joan Sardà Dexeus, catalanista, republicà, marxa a Caracas als anys cinquanta. Hi veu això: “Veneçuela feia feredat, de rica que era. Els diners entraven a cabassos i el país no sabia què fer-ne de tant d’or com acumulava. El Fons Monetari Internacional volia que Veneçuela passés a la plena convertibilitat, però el govern s’hi resistia i seguia aferrat al règim dels canvis diferencials: teníem el dòlar del petroli, el dòlar del cafè, el del cacau”. Sardà fa el miracle. En poc temps dissenya una política de canvi exterior i les eines fèrries per a una disciplina monetària i financera rigorosa. Els experts internacionals aplaudeixen. El prestigi de Sardà dóna la volta al món. Però el sentimentalisme el retorna a casa. Serà l’ideòleg del Plan Nacional de Estabilización. El que als seixanta durà biquinis i 600. El miracle espanyol. L’economista peca d’ingenu. Es pensa que les vitals reformes econòmiques es tornaran polítiques. Calculava el final del franquisme. Però no. Sardà en surt decebut: “El règim de Franco, però, va tornar a fer de les seves així que va poder. Va ser l’hora de López Rodó: plans sectorials, subvencions, discriminacions, punyetes”. Traducció. Escriu el 1974: “Catalunya ha subvencionat el desenvolupament d’altres regions espanyoles en una quantia que ha començat a pesar sobre el desenvolupament industrial català”. Txas! Un català pot fer el miracle a Veneçuela i a l’Espanya franquista, però difícilment una vareta màgica espanyola pot fer un miracle a Catalunya. Sento desvelar el conte: Harry Potter no existeix.